La contestació ciutadana contra el canvi de nom oficial de València, impulsat pel govern de l’alcaldessa, María José Catalá, ha estat qualificada d'”històrica” per la portaveu de Compromís a l’Ajuntament, Papi Robles, ja que de les més de 950 al·legacions presentades, només 40 són a favor d’imposar forma bilingüe “Valencia/Valéncia”. Per part seua, Plataforma per la Llengua també ha celebrat aquesta resposta i que més de 2.300 persones ja hagen signat el manifest “El nom és València”.
Aquesta xifra contrasta de manera contundent amb el fet que l’any 2017, quan es va aprovar oficialment la forma València -amb accent obert-, d’acord amb la normativa i la decisió de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), només hi hagué cinc al·legacions, “i cap d’elles qüestionava que el nom oficial fora en valencià”.
“Catalá obri polèmiques estèrils”
Per a Compromís, la iniciativa de Catalá “respon únicament a la necessitat de generar conflicte i tapar la seua falta de gestió”. “Catalá obri polèmiques estèrils i intenta fer desaparéixer el valencià. La seua única intenció és desviar l’atenció del que de veritat importa: una ciutat més bruta que mai, l’habitatge inaccessible, l’augmente del trànsit, la pèrdua de confiança en l’EMT o la seguretat, problemes que estan pitjor ara que fa dos anys”, ha apuntat Robles.
En la mateixa línia, el regidor Pere Fuset ha recordat que des del 2009 existia consens polític i social entorn del nom de la ciutat: “Fins i tot Rita Barberá va acceptar el dictamen de l’AVL i el 2015 tots els partits, també el PP, ho van aprovar per unanimitat. No hi havia conflicte ni problema fins que Catalá, d’acord amb Vox, ha decidit trencar el consens i inventar una polèmica inexistent”. Fuset també ha subratllat l’impacte econòmic que tindria el canvi de nom: “Modificar rètols, senyals i documents oficials podria costar milions d’euros. Una despesa absurda i injustificada mentre la ciutat arrossega problemes urgents que continuen sense resposta”.
El regidor valencianista ha apuntat que, legalment, la normativa és clara. “Els topònims oficials han d’estar en valencià. Així és ara, així és des de fa anys, sense cap tipus de problema ni contestació social. Amb quasi 900 al·legacions en contra, el missatge és clar: la gent no vol aquest canvi”. A més, Fuset apunta que l’alcaldessa “frega la prevaricació” sabent que contravé la legalitat vigent.
“Intent de minorització de la llengua“
Per Plataforma per la Llengua, les al·legacions “evidencien el gran rebuig social existent contra l’intent de minorització de la llengua pròpia a la capital valenciana, i també el poder de la mobilització ciutadana en defensa del topònim genuí“. “Partit Popular i Vox s’oposa, ja no sols a l’Estatut d’Autonomia, als criteris acadèmics i a la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), sinó també a la voluntat dels ciutadans”, assenyala.
“No és la primera vegada que això queda evidenciat: ja es va veure amb els resultats de la consulta de la llengua base a l’educació i en el procés d’al·legacions de la Llei Rovira“, explica l’entitat. En el moment de l’aprovació de la llei, es van aconseguir més de 4.000 al·legacions per fer-hi front, en un procés en què Plataforma per la Llengua també va ser present en tots els tràmits des de l’inici.
