Més de 300 escriptores i escriptors valencians, així com intel·lectuals, artistes i associacions, han signat a un manifest en què mostren el seu “absolut rebuig a les diferents agressions de diversa índole que pateix la nostra llengua en els últims temps” i donen suport a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), “que és el garant estatutari de la seua regulació gramatical a terres valencianes, d’acord amb les universitats i altres organismes que realitzen funcions similars en altres parts del domini lingüístic”.
El document, al qual s’han adherit “escriptores i escriptors valencians de naixement o residència i autors de milers de títols, que és com dir autors d’una gran part del patrimoni literari valencià contemporani”, subratlla la pluralitat dels signants, però també la unitat d’objectius: “Som persones de diverses sensibilitats i preferències polítiques, socials i lingüístiques, però ens uneix un mateix ofici i una mateixa eina: la nostra llengua.” És a dir, continuen, “com a valencianoparlants, som usuaris com qualsevol altre parlant, però a més la nostra única ferramenta de treball és justament la llengua, i és per aquest motiu que demanem que la llengua quede fora de tot debat partidista”.
Els escriptors també denuncien “l’arraconament que el valencià pateix amb les noves normatives del sistema educatiu, l’únic àmbit d’ús on fins ara s’aspirava a una certa normalitat” i “els intents de minorització en la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana”.
En la mateixa línia, remarquen la importància que les qüestions gramaticals siguen resoltes per les institucions acadèmiques, “com passa en qualsevol altra llengua”, i recalquen l’absurditat que seria “llegir en la premsa espanyola debats encoleritzats, per exemple, sobre si en castellà caldria mantindre o no la grafia de la «z», quan la immensa majoria de parlants d’espanyol no la pronuncien de manera distinta a la «s»”.
En aquest sentit, el manifest assenyala: “Volem mostrar el nostre suport a l’AVL perquè continue fent la seua tasca de regulació de les qüestions lingüístiques merament tècniques, sense cap tipus de pressió i amb els recursos necessaris per continuar oferint les seues prestacions als usuaris de la llengua”.
Finalment, el text alerta sobre la instrumentalització política: “Demanem que, des dels ajuntaments, la Generalitat, les diputacions, deixen de considerar la llengua una arma d’agressió política, perquè, en compte d’atacar l’adversari polític, s’està agredint l’usuari de la llengua i la mateixa llengua, amb la qual cosa s’està facilitant l’abandó del valencià per ser una llengua «problemàtica». Justament això és el que pretenen determinades opcions polítiques que recorden altres èpoques de prohibicions lingüístiques, com en els temps més durs de la dictadura franquista. ”.
El manifest conclou amb una reivindicació clara: “En definitiva, no demanem res més que no tinga la resta de col·legues de les altres llengües de l’estat: continuar escrivint per contribuir a engrandir el patrimoni literari valencià, sense haver d’estar contínuament pendents dels atzars extralingüístics que afecten la nostra ferramenta de treball.”
El manifest i la llista d’escriptores i escriptors signants es poden llegir en el document que s’adjunta tot seguit.
