Laura Garcia continua encara un poc en xoc per la repercussió de la seua piulada. Dilluns va començar a treballar a un supermercat de la cadena Mercadona a Oliva (Safor) i li va sobtar una de les indicacions de l’encarregat: “Als clients se’ls ha de parlar en castellà, que si no, n’hi ha que s’enfaden”.
“Primer de tot –explica Garcia en una conversa amb Diari la Veu- vull deixar clar que no tinc cap problema amb cap altra llengua, si algú em parla en castellà, en anglés o fins i tot en portugués, jo li puc contestar amb la seua llengua, però em sentiria molt ridícula parlant en castellà amb algú d’Oliva de tota la vida valencianoparlant, així que la norma de dirigir-me abans que res en castellà em va semblar absurda i no la vaig complir”.
I no només això, sinó que ho va explicar en una piulada a la xarxa social X. “Potser no ho hauria d’haver publicat, però no vaig pensar mai que es viralitzaria. Quan vaig mirar el mòbil després d’estar huit hores treballant, ja portava centenars de retuits”, continua Garcia. En el moment d’escriure aquest article ja n’acumula més de 700 i 360.000 visualitzacions.
El resultat va ser que tres dies després de començar a treballar, l’encarregat la va citar i va anunciar-li que no havia superat el període de prova i que estava acomiadada, ja que “no havia complit amb les expectatives”.
L’afectada no s’ho acaba de creure. “Totes les companyes em diuen que ho feia molt bé i que ja estaria bé que tota la gent nova ho fera com jo els primers dies. De fet, el dia abans, li vaig recordar a l’encarregat que el dissabte no podria vindre perquè tenia un examen i no em va dir res que estiguera descontent amb la meua faena”.
Garcia agraeix el suport rebut a les xarxes i també personalment. També la Plataforma per la Llengua li ha oferit el seu suport i assessorament. Ha posat el cas en mans d’un advocat i té clar que no ha fet res mal fet. “Si no podem parlar directament en valencià estem contribuint a invisibilitzar la llengua i a minoritzar-la, és un tema que tinc molt clar i no hi pensava contribuir. I potser hi ha gent que no s’ho pot permetre, però per a mi, encara que necessite els diners, no deixa de ser una faena d’estiu i puc alçar la veu”, explica.
