“Des del sud, des d’Alacant, he viscut el valencià com un compromís diari”, ha afirmat la professora de la Universitat d’Alacant (UA) Mar Iglesias durant el seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en un acte que ha tingut lloc al Monestir de Sant Miquel dels Reis, seu de la institució, amb la presència dels acadèmics, representants de les institucions estatutàries, de la política, del món universitari i del teixit associatiu, cultural i econòmic del País Valencià.
El lletrat secretari general de l’Acadèmia, Agustí Colomer, ha obert la sessió agraint l’assistència al públic que ha acompanyat Mar Iglesias en l’inici d’aquesta nova etapa. A continuació, Iglesias ha promés el seu càrrec i ha rebut la insígnia de la institució de mans de la presidenta, Verònica Cantó.
En la intervenció, la nova acadèmica, que ocupa la vacant que va deixar la filòloga i professora Tudi Torró amb la seua renúncia al càrrec l’any passat, ha manifestat que per a ella aquest nomenament és “un gest de confiança”. I ha remarcat que formar part de la institució suposa la continuïtat i la renovació d’un compromís que ve de lluny, «el de defensar la llengua, estimar-la i posar-la en el centre de la vida col·lectiva». Per aquest motiu, ha agraït als seus pares que li hagen ensenyat a “estimar la llengua sense grans esforços, amb l’exemple quotidià, amb la manera de parlar de la Marina Alta”.
Iglesias ha assegurat que la seua trajectòria ha estat feta de constància, complicitats i conviccions. «He conegut els entrebancs, però també les oportunitats de construir un futur més digne per al valencià”, ha subratllat. “No com una herència fàcil, sinó com una lluita que es fa amb estima. I això m’ha marcat profundament. A més, he aprés que la llengua només viu si la fem servir. Que només perdura si la fem útil. I que només prospera si la fem desitjable», ha defensat.
Una llengua que camina
Les referències a Alacant han sigut constants en el parlament de la nova acadèmica, el títol del qual, «Una llengua que camina», és el mateix que el del documental que va coprotagonitzar fa quinze anys. Mar Iglesias ha recordat que «parlava des del meu context, des del meu sud, des d’una ciutat on el valencià s’ha ignorat massa sovint o s’ha menyspreat. I sempre he parlat amb orgull, però també amb consciència. Perquè sí, el valencià camina. De vegades, a poc a poc, de vegades a contracorrent. Però camina. És una llengua que no s’ha deixat tombar, malgrat els intents d’arraconar-la. A Alacant, la castellanització ha sigut estructural. Ho sabem. I, tot i això, hi ha resistència. Hi ha vida. Hi ha esperances noves, com hem comprovat fa ben poc».
Per aquest motiu, Iglesias ha demanat més suport i més recursos perquè la institució continue caminant. «La llengua també camina quan l’Acadèmia manté el seu treball, malgrat les dificultats. I per això, vull defensar, amb claredat, que cal més suport. Una institució com l’AVL hauria de disposar dels recursos necessaris per a arribar a tot el territori, per a fer més accions, per a dur la llengua a tots els àmbits», ha reivindicat.
“Una veu solvent, rigorosa i compromesa”
Per part seua, la presidenta de la institució normativa del valencià, Verònica Cantó, ha donat la benvinguda a Mar Iglesias «a la que ja és casa teua i la casa de tots els valencians», i l’ha felicitada pel discurs. «Ens convida a veure i a viure el valencià com una llengua que camina i que caminarà amb pas ferm, perquè és una realitat, perquè volem que així continue sent i perquè volem viure amb plenitud com a poble, citant l’estimada Carme Miquel», ha expressat.
A més, Cantó ha destacat que la trajectòria de Mar Iglesias «és una aposta constant per la innovació, el progrés i la dignificació del valencià en entorns com ara el digital, en què resultava complicat fer-ho». En el repàs de la biografia de la nova acadèmica, la presidenta ha valorat que Iglesias va obrir un camí en el periodisme digital valencià. «Va demostrar que era possible informar amb rigor i qualitat, i fer-ho en valencià, consolidant espais comunicatius de referència», ha recordat Cantó. Així mateix, ha subratllat que la de Mar Iglesias és una veu «solvent, rigorosa i compromesa» que ara s’incorpora a l’Acadèmia perquè la institució continue defenent «la dignitat i el futur del valencià».
Moment de “dificultat extrema”
En aquesta línia, la presidenta de l’Acadèmia ha recalcat que la incorporació d’Iglesias es produeix en un moment «de dificultat extrema» per a la institució i per al valencià «pels atacs constants, indignes i amb una intencionalitat clara de deslegitimació a què estan sent sotmeses tant la institució com la nostra llengua».
Cantó ha assegurat que Iglesias contribuirà, amb la responsabilitat, el compromís i el sentit institucionals que correspon i pertoca a la dignitat del càrrec, «a enfortir la tasca col·lectiva de defensa del valencià i a erradicar de la nostra llengua qualsevol aspecte de conflictivitat que impedisca avançar en el seu ús social». «Per tot això, t’encoratgem a sumar, a treballar mirant cap avant, sense defallir, amb coratge valentia i alegria», ha conclòs la presidenta.
“No ho aconseguiran”
En la roda de premsa posterior, Iglesias ha opinat sobre la declaració institucional de l’Ajuntament d’Alacant perquè la ciutat es considere municipi castellanoparlant i ha indicat que es tracta d’un “intent per part de la ultradreta, que busca amagar la nostra història” però “no ho aconseguiran”.
Iglesias ha argumentat que “la societat alacantina vol viure en valencià i vol que el valencià continue formant part de la seua història”. “Tenim un himne en valencià, tenim un himne de Fogueres en valencià, tenim tota una història en valencià que no es pot esborrar per molt que hi haja quatre gats que vulguen llevar el valencià de la nostra història, i a Alacant es viu també en valencià“, ha asseverat l’acadèmica.
Així mateix, sobre la nova política lingüística d’À Punt, mitjà del qual va formar part com a presidenta de la Corporació de Mitjans de Comunicació (CMC) fins al 2022, ha subratllat que la llei que es va crear en els seus inicis per a la radiotelevisió valenciana “defensava el valencià i era la llengua vehicular dels mitjans públics de qualitat i en valencià”.
“Ara la nova llei no diu res i el que estem veient és que fer pel·lícules en castellà no dona més audiència perquè tenim moltes televisions i ràdios en castellà i el que ens fa especials a la radiotelevisió pública és el valencià”, ha afirmat Iglesias. “El motiu d’existir de la radiotelevisió pública és que siga en valencià”, ha conclòs.
