Josep Tarín comparteix la següent experiència positiva sobre l’ús del valencià:
“És cert que la presència del castellà al carrer augmenta, fins i tot als pobles on pràcticament era residual. Les noves dinàmiques socials, entre elles les migracions, han contribuït a reforçar aquesta tendència que sembla un camí imparable cap a la substitució. Però nosaltres també tenim eines a les nostres mans, una molt important: la presa de consciència, la dignificació.
Fa un temps haguí d’anar al metge a l’ambulatori del meu poble, Benaguasil. Ell era de procedència cubana, s’expressava en castellà cubà, jo en valencià, però ens entenguérem. Quan acabà la consulta i ja m’acomiadava l’home em digué: Me gusta tu actitud, que defiendas lo que es tuyo. Todos tenían que hacer lo mismo.
La principal barrera la tenim nosaltres mateixos a la ment, ens ho han fet creure així, però al de fora li hem de mostrar la llengua d’ací, com a qualsevol altra part del Món i, molt segurament, l’aprendrien i la integrarien. És una de les maneres de donar-li a la nostra llengua una oportunitat. Dignifiquem-la, siguem dignes.”
Tots haurien d’actuar així
Com bé assenyala Josep Tarín, els valencianoparlants hem de prendre consciència del procés d’extinció que patim i donar una resposta digna com a gent. Ell ho va fer amb el metge de procedència cubana parlant-li en valencià i no sols el va entendre, sinó que el va felicitar i encoratjar per fer-ho, dient-li que tots haurien de fer com ell.
Potser encara hi ha gent que no ha pres consciència que, els valencianoparlants, som una gent que està en un procés d’extinció que patim. I, potser, també, que quan ens n’adonem ja siga massa tard.
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info. A fi de facilitar la redacció de l’experiència positiva en l’ús del valencià, vos proposem aquest esquema: 1. Descripció de la situació, 2. Desenrotllament de la interacció i 3. Aprenentatges fets.
També poden compartir amb les seues experiències positives de caràcter col·lectiu ajuntaments, associacions, entitats, escoles, etc. enviant-les a la mateixa adreça de correu.
Situació del valencià
Els valencianoparlants, segons un text del sociòleg, Lluís Aracil, Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:
- Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
- Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
- Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
- Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavoreix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
- Etc.
Conclusió provisional: Els valencianoparlants, sense viure amb dignitat en la seua llengua, no poden tenir un lloc al món.
