A principis d’aquest mes de novembre va transcendir que «l’influencer» Apitxat havia denunciat una discriminació lingüística en urgències. Concretament, l’usuari, de nom real Xavi Rico, veí de Sagunt (Camp de Morvedre), havia denunciat que dues metgesses s’havien negat a atendre’l per parlar en valencià. «M’han dit que ningú del centre em podria atendre si continuava parlant en la meua llengua al meu poble», va protestar per Twitter.
Rico, que va rebre una onada de solidaritat, es va adreçar a l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat, que ara ha enregistrat la seua consulta sobre la vulneració de drets que va patir. Segons conclou l’ODL en l’informe publicat, tant l’article 6 de l’Estatut d’Autonomia, com l’apartat 2 de l’article novè del mateix Estatut, com l’article 3 de la Constitució espanyola com la llei 4/1983 d’ús i ensenyament en valencià (LUEV) protegeixen el dret dels valencians i valencianes a usar el valencià, el dret de tots els ciutadans a relacionar-se amb l’administració en valencià i a rebre resposta en la mateixa llengua i a usar oralment i per escrit la llengua pròpia amb les instàncies públiques. Pel que fa a l’article de la Constitució, aquest dota de caràcter oficial les llengües reconegudes als estatuts corresponents, i garanteix «el deure de protegir i tindre un especial respecte per les llengües oficials diferents del castellà».
La LUEV també declara «que en cap cas ningú no podrà ser discriminat pel fet d’usar qualsevol de les dues llengües oficials», així com «reafirma el caràcter de llengua pròpia, que també en serà la llengua d’ús normal i general». Per això, el personal sanitari que atén la ciutadania, entén l’ODL, «estableix una relació oral entre aquesta i l’administració, per la qual cosa s’ha de garantir que l’atenció al pacient es faça respectant les previsions legals, evitant qualsevol tipus de discriminació per les persones que elegisquen relacionar-se amb qualsevol de les dues llengües oficials».
I «pel que fa a la regulació específica en matèria sanitària, l’article 3 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de Salut, de la Comunitat Valenciana, reconeix el dret dels pacients i usuaris a rebre informació sanitària en les llengües oficials de la Comunitat Valenciana, en la forma més idònia per a la seua comprensió». Alhora, l’article 25 regula els deures del personal del centre de salut i preveu que el personal dels centres sanitaris «té el deure de prestar una adequada atenció sanitària als pacients i donar-los un tracte humà, comprensiu i respectuós, respectar les decisions adoptades lliurement pels pacients i prestar els serveis complint de forma rigorosa les obligacions contingudes en els seus respectius codis deontològics».
L’ODL també estableix que l’article 72 de la llei 55/2003 de 16 de desembre, de l’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut, tipifica les faltes disciplinàries i considera falta molt greu «tota actuació que supose discriminació per raons ideològiques, morals, polítiques, sindicals, de raça, llengua, gènere, religió o circumstàncies econòmiques, personals o socials, tant del personal com dels usuaris, o per la condició en virtut de la qual aquests accedisquen als serveis de les institucions o centres sanitaris». En aquest sentit, l’article 73 pot desembocar en la separació del servei o en la suspensió de funcions de les persones castigades per incomplir les disposicions. L’Oficina recorda també que «l’article 54, que regula els principis de conducta, estableix que els empleats públics garantiran l’atenció a la ciutadania en la llengua que aquesta demane, sempre que siga oficial en el seu territori».
En l’informe també s’assenyala la ratificació, per part de l’Estat espanyol el 2011, de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que recull a l’apartat 1 de l’article 7 que els signants «fonamentaran la seua política, la seua legislació i la seua pràctica en diversos principis i objectius, entre els quals, destaquem el de la lletra d), d’ eliminar, tota distinció, exclusió, restricció o preferència injustificades que afecten l’ús d’una llengua regional o minoritària». I recorden que a la lletra a de l’apartat 1 de l’article 10 de l’esmentada carta «les parts es comprometen a garantir que els agents de l’Administració (això comprén el personal sanitari) que estiguen en contacte amb el públic usen les llengües regionals o minoritàries en les seues relacions amb les persones que s’hi adrecen en aquestes llengües. També s’adopta el compromís de vetlar perquè en els equipaments socials, com ara hospitals o centres de salut, s’oferisca la possibilitat de rebre i tractar els parlants de la llengua regional o minoritària que necessiten atenció per motius de salut, en la seua llengua».
