L‘oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea tornarà a plantejar-se en la pròxima reunió de ministres d’Afers Exteriors dels vint-i-set, prevista per al divendres 18 de juliol. Així ho han confirmat les fonts diplomàtiques consultades, després que les diferents representacions permanents davant la UE es reuniren aquest dimecres per determinar l’agenda de la pròxima trobada ministerial. La reunió del Consell d’Afers Generals -l’espai on es tracta l’oficialitat de les llengües- serà la primera sota la presidència danesa del Consell, que ahir va prendre el relleu de Polònia com a mediador en les discussions. Dinamarca, en el darrer debat sobre l’oficialitat, va ser un dels països que es va mostrar a favor de la proposta.
Segons les mateixes fonts diplomàtiques, només falta saber si la qüestió de les llengües es tractarà com un debat o si s’espera una votació final sobre la proposta espanyola. La decisió es donarà a conèixer la setmana vinent, després que es produïsca una reunió de les diferents representacions permanents dels estats membres davant la UE. En cas que se celebre una votació el 18 de juliol, per tal que l’oficialitat tire endavant, caldrà que cap dels estats membres s’opose a la proposta.
La introducció de l’oficialitat en l’agenda del Consell d’Afers Generals arriba just l’endemà que es feren públiques les converses entre el govern espanyol i el govern danès per tornar a elevar el tema en l’àmbit comunitari. Fonts del ministeri espanyol asseguren que el ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, i el secretari d’Estat davant la UE, Fernando Sampedro, s’han posat en contacte amb els seus homòlegs danesos per abordar la qüestió.
Les mateixes fonts, de fet, indicaven que l’estat espanyol “compta amb el suport i la col·laboració de la part danesa” per avançar en l’oficialitat del català, el basc i el gallec. La proposta, que es va elevar per primer cop a la UE el juliol de 2024 -coincidint amb l’inici de la presidència espanyola al Consell- s’ha tractat diverses vegades, tot i que en cap de les ocasions s’ha acabat adoptant per la manca d’unanimitat requerida.
Darrer ajornament
El 24 de juny, el Consell d’Afers Generals de la UE va ajornar la votació sobre l’oficialitat del català i la qüestió va quedar fora de l’agenda de la reunió a causa de les reticències que encara mantenien diversos estats membres.
“El govern d’Espanya continua treballant amb tots els països per a resoldre qualsevol dubte, de manera que queden dissipats al text final, que es portarà a adopció tan prompte com siga possible”, van apuntar fonts del ministeri de José Manuel Albares.
El ministre d’Exteriors espanyol ja va avançar que parlaria amb els estats membres que s’havien expressat en contra de la proposta de l’estat espanyol. Alemanya, Itàlia, Finlàndia, Suècia, Croàcia i la República Txeca van demanar obertament durant la discussió del 27 de maig que es retirara la votació perquè encara persistien els dubtes, concretament sobre els aspectes jurídics i econòmics del text que el govern espanyol va posar sobre la taula.
Malgrat que el govern espanyol s’ha compromès a pagar els costos de la mesura -que la Comissió Europea estima en 132 milions d’euros-, alguns estats temen que si l’executiu canvia de color en un futur es deixe de fer càrrec de les despeses. “Mai retirarem la sol·licitud que el català, el gallec i el basc siguen llengües oficials de la UE i així ho hem traslladat a tots els estats membres”, van subratllar fonts del ministeri d’Exteriors. Per ara, han confirmat el seu suport Bèlgica, Hongria, Irlanda, Portugal, Romania, Dinamarca i Eslovènia.
