La votació sobre l’oficialitat del català a la Unió Europea ha tornat a ajornar-se i la qüestió ha quedat fora de l’agenda de la reunió del Consell d’Afers Generals de la UE -on s’ha d’avalar la mesura-, que s’ha celebrat aquest dimarts a Luxemburg, a causa de les reticències que encara mantenen diversos estats membres. Ara, l’oficialitat del català, el basc i el gallec s’haurà d’abordar durant la presidència de Dinamarca, des del juliol fins al desembre.
“El govern d’Espanya continua treballant amb tots els països per a resoldre qualsevol dubte, de manera que queden dissipats al text final, que es portarà a adopció tan prompte com siga possible”, apunten fonts del ministeri de José Manuel Albares.
El ministre d’Exteriors espanyol ja va avançar que parlaria amb els estats membres que s’havien expressat en contra de la proposta de l’estat espanyol. Alemanya, Itàlia, Finlàndia, Suècia, Croàcia i la República Txeca van demanar obertament durant la discussió del 27 de maig que es retirara la votació perquè encara persistien els dubtes, concretament sobre els aspectes jurídics i econòmics del text que el govern espanyol va posar sobre la taula.
Malgrat que el govern espanyol s’ha compromès a pagar els costos de la mesura -que la Comissió Europea estima en 132 milions d’euros-, alguns estats temen que si l’executiu canvia de color en un futur es deixe de fer càrrec de les despeses. “Mai retirarem la sol·licitud que el català, el gallec i el basc siguen llengües oficials de la UE i així ho hem traslladat a tots els estats membres”, subratllen fonts del ministeri d’Exteriors. Per ara, han confirmat el seu suport Bèlgica, Hongria, Irlanda, Portugal, Romania, Dinamarca i Eslovènia.
Temors perquè l’oficialitat del català supose un “precedent”
Un dels temors expressats per alguns estats membres és que l’oficialitat del català, el basc i el gallec pot suposar un “precedent” per a altres llengües minoritàries o minoritzades de la UE i que, per tant, donant l’estatus d’oficial a les tres llengües podria “obrir la caixa de Pandora”. Per exemple, entre els països bàltics, el temor és que genere un precedent pel rus, mentre que a Xipre passa també amb el turc.
Un informe recent de l’Eurocambra va identificar onze llengües que, com el català, estan reconegudes oficialment a escala nacional o regional als estats on es parlen, però no tenen l’oficialitat a la UE. El document assenyalava que l’aranès, el turc, el luxemburguès, el feroès, el groenlandès, el frisó i el papiament gaudeixen d’un reconeixement “similar” al del català, el basc i el gallec.
Tot i això, Espanya ha defensat que la proposta plantejada està “feta a mida” per als casos concrets del català, el basc i el gallec i que la seua oficialitat no suposarà un precedent perquè es tracta de tres llengües reconegudes des de fa dècades a la Constitució espanyola i que són oficials i es poden utilitzar tant al Congrés dels Diputats com al Senat, cosa que no passa amb la resta de llengües.
Un altre dels grans arguments de Madrid a l’hora de defensar l’oficialitat és que el català és una llengua parlada per milions de persones a la UE i que, en alguns casos, supera de llarg la quantitat de parlants d’altres llengües que sí que tenen l’estatus d’oficial. Concretament, el català té uns 10 milions de parlants a la UE i, en comparació amb les 24 llengües oficials de la UE, és la tretzena més parlada, per davant del danès, el finès, el suec o el gaèlic.
“Una nació, un estat, una llengua”
En aquest sentit, el secretari general de la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística (ELEN, per les sigles en anglès), Davyth Hicks, defensa que l’argument de la “caixa de Pandora” és “molt dèbil” i un “mite”, atès que el català, el basc i el gallec gaudeixen d’un reconeixement i protecció molt més elevat. “És molt poc probable que Xipre impulse que el turc tinga un estatus oficial a la UE”, assenyala Hicks en declaracions a l’ACN. Segons indica, només el frisó té un reconeixement equiparable al del català als Països Baixos. “No veiem que els Països Baixos estiguen demanant això -l’oficialitat-“, subratlla.
El secretari general d’ELEN apunta que el que impedeix l’oficialitat del català “és la mentalitat monolingüe” que impera a la UE. “Una nació, un estat, un idioma“, diu Hicks. “És una mena de sostre de vidre, no es pot imaginar que hi haja altres idiomes dins d’un mateix estat”, constata.
Tal com recorda, la regulació comunitària de les llengües es va redactar fa més de 75 anys, el 1958. “Continuem amb aquesta regulació antiga que sosté la idea d’un idioma per estat. Ja és hora de revisar-la”, defensa.
“En molts estats europeus el plurilingüisme és molt normal, i crec que ho hem de tenir present”, afegeix. Hicks també admet que la llengua s’ha “polititzat”, especialment en el cas del català i el basc. “La gent ho veu com quelcom polític, però no hauria de ser-ho […] Són llengües inclusives, però es polititzen, com es pot veure per part de sectors de la dreta i l’extrema dreta”, lamenta.
