Jordi Cassany-Bates, professor, secretari de Taula de Filologia Valenciana i membre del Cercle Isabel de Villena, ha elaborat un Decàleg de valors del valencià «amb l’objectiu últim d’incentivar-ne l’ús, aprofitament i desenvolupament de la llengua». Una llista de grans motius que respon les preguntes: «Per què cal protegir i recuperar el valencià? Tant de valor té? Quin és eixe valor?»
Cassany comença afirmant que el valencià o catalanovalencià és «prestigiós» i «molt més útil per a la comunicació del que imaginem», ja que «com totes les llengües romàniques, la nostra permet la intercomprensió amb altres llatins i ens facilita l’aprenentatge dels idiomes germans». A més, assenyala algunes coincidències amb l’anglés (sons, grafies i finals consonàntics), que contribueixen a la introducció en el seu aprenentatge.
D’altra banda, l’autor indica que el «catalanovalencià és popular, molt usat», atés que «hi ha aproximadament 5,3 milions de parlants nadius i uns 10 milions d’usuaris». «Això és més que, per exemple, el maltés, l’irlandés, l’eslové, l’estonià, el letó, el finés, el danés, l’eslovac o l’hebreu i és moltíssim més que la immensa majoria d’idiomes del món. Per tant, no tenim una llengua xicoteta, sinó mitjana», remarca. De fet, el Ministeri de Cultura francés considera que és «la 12a llengua més important del món».
Així, continua, «hi ha estudiants aprenent catalanovalencià en vora 150 universitats estrangeres de quatre continents!», i en internet «som especialment actius». «De les 6000 llengües del planeta, la nostra és la 34a i té més ús en la xarxa que l’hindi, un idioma parlat per uns 600 milions de persones. I la posició és encara millor en la Viquipèdia, on la versió catalana és la 20a en nombre d’articles».
En els punts següents del Decàleg, Cassany apunta que el valencià és «beneficiós per als seus usuaris» i «dona accés a tota una cultura i tradició», perquè «obri la porta a una galàxia musical ben vibrant que agrada més enllà de les nostres fronteres, com ha demostrat el grup Zoo», és «transversal» i «possibilita la lectura de tots aquells llibres i documents que no estan traduïts i que contenen, guardats en biblioteques i arxius, informació important sobre la nostra història».
En aquest sentit, recalca que la nostra llengua és «literatura», ja que «la traducció d’obres escrites originalment en catalanovalencià està en 23a posició, per davant de llengües com el grec modern, el coreà, el turc o l’hindi. Això ja mostra l’interés que la nostra literatura té per a la humanitat».
Així mateix, és una «font de coneixement», ja que «permet aprendre i transmetre millor el saber popular sobre el nostre territori (oratge, clima, agricultura, flora, fauna, etc.)» i «dona sentit als noms valencians».
També cal tindre en compte que ha sigut «vehicle d’innovacions importants i pot continuar sent-ho si ens ho proposem»: el primer llibre literari imprés a la península Ibèrica veié la llum a València i en valencià (1474); la Bíblia en valencià de Bonifaci Ferrer, germà de sant Vicent Ferrer, va ser la primera traducció de les Sagrades Escriptures a una llengua romànica (1477/1478); el Liber Elegantiarum del valencià Joan Esteve fou el primer diccionari d’una llengua romànica (1489), un repertori de paraules i frases en valencià i llatí, i Rasós de Trobar del català Ramon Vidal de Besalú va ser la primera gramàtica d’un idioma romànic, en el segle XIII.
Finalment, Cassany subratlla que és «nostre i dels nous valencianoparlants», «universal, perquè també enriqueix altres llengües i comunitats i aporta una particular visió del món», i «un dret i una mostra de respecte.»
En definitiva, conclou Cassany, «té valor per a qualsevol persona, també per a aquells que no l’han heretat en casa. No va contra ningú. És un recurs del qual tots podem beneficiar-nos. Però l’hem de saber cuidar, aprofitar i desenvolupar. És la nostra responsabilitat compartida!»
