Dimecres, el Grup de l’Esquerra Confederal del Senat, integrat per Compromís, Més per Mallorca, Geroa Bai, Más Madrid, Adelante Andalucia i l’Agrupació Socialista de la Gomera, es va adreçar a la mesa de la cambra alta per sol·licitar la tramitació de la proposició de llei de Modificació del Reial Decret Legislatiu 6/2015, a través del qual es va aprovar el text de la Llei de Trànsit, aprovada en primera instància l’any 1990. El motiu de la proposta és el fet que, pel Reial Decret esmentat del 2015, molts senyals de trànsit estan incomplint la normativa pel fet que estan retolats exclusivament en l’idioma propi. D’aquesta manera, els ajuntaments dels territoris de l’Estat espanyol amb llengua pròpia es veuen obligats a retolar aquests cartells en castellà, independentment que també ho facen en la llengua cooficial.
Aquesta particularitat es va fer visible a Bellreguard, localitat de la Safor. A finals de gener del 2016, un visitant de la localitat va veure el seu vehicle retirat per la grua municipal després de deixar-lo estacionat uns dies en una zona prohibida. Un cartell deixava clar que en l’espai en qüestió no es permetia aparcar, tot i que ho indicava en valencià. Al propietari del cotxe se li va imposar el pagament dels costos de la retirada del vehicle, si bé no va ser castigat amb cap altra multa, desenllaç que no va considerar just. Així, el propietari, al desembre del 2017, va tramitar una denúncia a la Delegació del Govern espanyol al·legant que el cartell indicador només estava en valencià i que no l’havia entès. La Delegació del Govern va respondre indicant que les taxes imposades per la retirada del cotxe, que el propietari del vehicle volia recuperar, eren de competència municipal, i que per tant la institució consultada no n’era competent.
No va ser, però, l’única resposta de la Delegació del Govern espanyol, que va demanar al secretari de l’Ajuntament de Bellreguard que certificara si al poble hi havia o no senyals de trànsit retolats únicament en valencià. El secretari va fer l’informe pertinent i la Delegació del Govern espanyol va enviar un requeriment a l’Alcaldia, exercida en aquell moment per Àlex Ruiz (Compromís), perquè encarregara la retolació en castellà dels cartells que estaven exclusivament en valencià. Ruiz, que va respondre assessorat per Plataforma per la Llengua, no considerava justa aquella ordre, contestació que la Delegació va interpretar com un desacatament a la seua proposta. Així, la institució estatal va demanar a l’Advocacia de l’Estat accions per presentar un procediment judicial contenciós administratiu que dictaminava que els senyals de trànsit, segons la llei, havien d’estar retolades sempre en castellà, independentment que també portaren la inscripció en llengua cooficial.
Aquell procediment judicial contenciós administratiu es va resoldre amb la imposició d’haver de retolar tots els senyals en castellà a Bellreguard, fent cas de la demanda de la Delegació del Govern espanyol al País Valencià presentada per l’Advocacia de l’Estat, i amb la condemna de 1.800 euros més IVA contra la part denunciada pels costos de defensa i de representació de la part demandant. L’alcalde va contestar la demanda i va presentar recurs d’apel·lació, a través de l’advocat Moisès Vizcaino –la Fundació Escola Valenciana també va contestar la demanda–, al Tribunal Superior de Justícia valencià, però al mes de maig d’aquest 2022, el magistrat Manuel José Domingo, conegut per la seua proximitat al PP i per haver fallat contra la llei de plurilingüisme després d’haver-se aprovat a les Corts, va ratificar la condemna anterior.
Aquesta última sentència va arribar quan a Bellreguard ja s’havia produït un relleu a l’alcaldia, en virtut del pacte municipal derivat del resultat electoral del 2019. El socialista Joan Marco va substituir Ruiz, tot i que no hi ha hagut canvis en aquest aspecte i la defensa de la llengua s’ha mantingut des de la màxima institució municipal. L’exalcalde ja estava disposat a esgotar totes les vies judicials i arribar, si calia, al Tribunal Europeu de Drets Humans, amb ubicació a Estrasburg. I amb l’alcalde actual, Joan Marco, en aquesta línia, l’Ajuntament va presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem contra l’última sentència.
Aquesta actitud compta amb el suport clar dels veïns del municipi. Al març del 2018, vora mig miler de persones –cal tindre en compte que Bellreguard compta amb menys de 5.000 habitants censats– es van manifestar a la localitat contra la imposició judicial i a favor de la llengua. Ara, aquesta defensa ha fet un pas més en termes polítics i ha arribat al Senat, on el grup de l’Esquerra Confederal proposa que els cartells de trànsit estiguen retolats en castellà o en la llengua cooficial dels territoris corresponents, sense que la retolació en castellà siga obligatòria. Un procediment lent, que té l’origen en una petita localitat de la Safor, però que va adquirint ressò.
