Plataforma per la Llengua, Acció Cultural del País Valencià, STEPV, Societat Coral El Micalet, Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear, la FOLC, l’IEC, el Futbol Club Barcelona i la resta d’entitats adherides al manifest Compromís cívic per l’oficialitat del català reiteren que l’oficialitat de la llengua té conseqüències reals en molts àmbits del nostre país i demanen al govern espanyol que convença els estats membres de la Unió Europea per a obtindre la unanimitat necessària
En aquest sentit, Plataforma per la llengua ha exigit al govern espanyol que «faci els deures» i negocie «com cal» perquè el 19 de setembre el Consell de la Unió Europea aprove l’oficialitat del català al conjunt de la unió. L’entitat ha presentat aquest dimecres el manifest en què una setantena d’organitzacions reclamen a l’executiu estatal que tire endavant la mesura, en un context en què l’estat espanyol ostenta la presidència rotatòria del Consell. «Volem que el català sigui llengua oficial a la Unió Europea. I no volem menys», ha subratllat el president de l’entitat, Òscar Escuder, que ha recordat que el Consell de la UE porta «més de 1.100 votacions seguides aprovant-ho tot». És «responsabilitat del govern espanyol arribar amb els deures fets».
Escuder ha subratllat, a més, el context de les negociacions postelectorals dels comicis espanyols del 23 de juliol, que fan necessaris per al PSOE i Sumar els vots de les formacions independentistes si volen investir Pedro Sánchez com a president del govern.
«Optimistes», però no «ingenus»
Tot plegat fa que a l’entitat siguen «optimistes», per bé que Escuder també ha recalcat que no són «ingenus». «Som optimistes perquè no hi ha obstacles jurídics, perquè tècnicament és perfectament possible, perquè som una llengua de deu milions de parlants… Tenim tots els arguments que vulguem a favor. Però tampoc som ingenus, sabem que pot passar de tot», ha explicat.
En tot cas, els responsables de la Plataforma per la llengua deixen ben clar que el que volen és l’oficialitat del català a la Unió Europea. Escuder ho subratlla en el marc del segon debat que ha aparegut els darrers dies, en què es planteja que la llengua catalana poguera ser utilitzada als plens del Parlament Europeu sense necessitat que fora oficial.
«L’oficialitat inclou poder parlar en català al Parlament Europeu, però poder parlar en català al Parlament Europeu sense que la llengua siga oficial a la UE no inclou la resta d’avantatges que tenen les llengües oficials de la unió», ha alertat Escuder.
En aquest sentit, el president de la plataforma ha explicat que la Unió Europea genera molta normativa, molta sobre consum –«d’afectació directa sobre la ciutadania, doncs»- que «obliga a fer determinades coses en llengües oficials de la UE i dificulten fer-ho en llengües no oficials». «Per tant -ha afegit- el fet de no ser llengua oficial de la UE no és que sigui important a Brussel·les o Estrasburg, sinó que és importat als territoris de parla catalana».
Al manifest presentat es recorda que el català és la tretzena llengua més parlada d’Europa, amb més parlants que altres llengües que sí que són oficials, i recorden que l’oficialitat té «conseqüències directes en l’ús i en la projecció dins del seu domini lingüístic, perquè la normativa europea deixa les llengües no oficials fora de molts àmbits».
«El català passaria a ser més útil i necessari en diversos àmbits laborals, i això crearia un cercle virtuós en favor del seu aprenentatge. Els beneficis de l’oficialitat són molts i implicarien millores palpables pel que fa a la salut de la llengua», afegeix el text.
