«Els que nos acusen de no defendre el valencià estàn molt equivocats, lo que no defendrem mai és el seu valencià convertit en un simulacre del català com un mig d’assimilació als seus ilussoris païssos catalans» [sic], va escriure el març del 2021 en el seu perfil de Twitter la llavors diputada de Vox i hui presidenta de les Corts, María de los Llanos Massó.
De moment, però, ni rastre de valencià –ni amb faltes d’ortografia ni sense- als perfils oficials de les xarxes socials de Les Corts.
Tant al Twitter com al Facebook, hi va haver l’apagada formal de l’equip d’Enric Morera el 26 de juny, amb l’anunci de l’inici de l’XI legislatura, escrit en la llengua d’Àusias March. Després 10 dies de sepulcral silenci –el nou equip es va prendre el seu temps- fins que el 7 de juliol es reprenia l’activitat amb dos nous missatges. El primer anunciant la finalització de la ronda de contactes de la presidenta de Les Corts amb tots els candidats a president de la Generalitat, i el segon amb la celebració de la primera Mesa de Les Corts. Aquesta volta, però, els dos eren en castellà.
Des de llavors, s’ha tornat al silenci comunicatiu, però tot fa pensar que poques comunicacions en valencià es veuran durant aquesta legislatura, tal com era tradicional en la institució que representa tots els valencians i valencianes.
El valencià no soles era llengua vehicular durant els mandats d’Enric Morera, només es piulava en castellà bàsicament quan es feia referència a visitants forans o bé eren temes molt específics de les comarques castellanoparlants.
Aquesta, però, era la tònica predominant quan el PP exercia la presidència. Per exemple, durant la presidència d’Alejandro Font de Mora, ja els darrers mesos de les eleccions del 2015, al febrer d’aquell any, es van publicar 33 piulades en valencià per 17 en castellà. A l’abril van ser 43 per huit, també a favor del valencià, i al març altra volta a favor del valencià, 37 a 12.
Vox –amb el permís del PP- trenca doncs una tradició de respecte i normalització de la llengua pròpia dels valencians que s’havia mantingut des de la recuperació de l’autogovern, el 1983.
