La síndica de Vox a Les Corts, Ana Vega, va assegurar ahir en declaracions a la premsa que el seu partit «sempre» respectarà «la legalitat vigent» respecte a l’ús de les llengües cooficials en el País Valencià, al mateix temps que rebutjava entrar en el que considerava una «polèmica estèril» generada en els últims dies per part de les conselleries que gestiona aquesta formació, que van usar els perfils oficials a les xarxes socials per publicar missatges en valencià plens de faltes d’ortografia i contravenint la normativa regulada per l’Estatut, que és la de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
«Nosaltres defensarem la nostra llengua regional pròpia, que és el valencià, enfront de les intromissions del catalanisme», assegurava Vega i, davant la pregunta per l’ortografia «alternativa» escollida pels seus companys de partit al Consell, va optar per espolsar-se la qüestió i carregar-los el mort a ells: «Jo no faig missatges en valencià, els faig faig en espanyol, caldrà preguntar a qui els faça», assegurava Vega.
Complir la «legalitat vigent»?
Amb tot, el punt clau de les declaracions de Vega són precisament les que, en nom del seu partit, es compromet a respectar «la legalitat vigent» respecte a l’ús de les llengües cooficials. Açò en principi hauria de l’anunci d’una rectificació, ja que fins ara la formació d’extrema dreta no ho està fent.
No es tracta de la llengua que empra cada conseller en les seues comunicacions –que no està regulada, encara que estaria en consonància amb la promesa de «defensar la llengua regional pròpia», sinó dels usos lingüístics per part de l’Administració. Aquests estan regulats pel Decret 61/2017, de 12 de maig, pel qual «es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat», inclosos el seu sector públic instrumental i de subvencions, i està en consonància amb l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Usos i Ensenyament del Valencià.
Per començar, l’article 4 d’aquest decret especifica que «el valencià és la llengua pròpia de l’Administració de la Generalitat i, com a tal, en serà la llengua destacada d’ús normal i general, sense que es puga entendre d’aquesta declaració cap limitació respecte de l’altra llengua oficial». Així, quan les conselleries de Vox es neguen a comunicar les informacions oficials en valencià, no soles estan complint un programa polític –el que seria comprensible- sinó que estan desobeint una llei vigent i d’obligat compliment per part de tota l’administració.
Per posar un exemple, el perfil de Justícia no ha publicat ni una sola piulada en valencià des del canvi de govern, molt abans, per tant, de l’actual polèmica. A Agricultura, l’última piulada en la llengua pròpia data de l’1 d’agost.
Però a més, l’article 8 obliga a que «tots els elements d’identitat corporativa de l’Administració de la Generalitat, especialment les denominacions d’òrgans i organismes, en qualsevol tipus de suport, estaran redactats en valencià». Precisament, una de les primeres mesures de Vox al Consell va ser canvia la denominació de les conselleries sota el seu control a les xarxes socials. Així, el perfil de X (antic Twitter) de la conselleria de Cultura s’hi pot llegir «Vicepresidencia Primera y Conselleria de Cultura y Deporte de la @generalitat». La d’Agricultura s’autoidentifica com a «Agricultura, Ganadería y Pesca» i la de Justícia com a «GVA Justicia e Interior», totes tres fórmules fora de la «legalitat vigent», per seguir amb l’expressió de la síndica Ana Vega.
També cal reconèixer que l’incompliment de la normativa lingüística no és exclusiva de les àrees de Vox. Per exemple, al web de la Generalitat és fàcil trobar comunicacions de diferents departaments –per exemple aquest de Presidència– exclusivament en castellà. Una situació que a l’inrevés no es dóna-
