Va ser durant el Govern de Francisco Camps que les emissions de TV3 i de Catalunya Ràdio van deixar d’arribar al País Valencià. Curiosament, i tot i que les forces del Botànic, al Govern des del 2015, tenien com a objectiu revertir aquesta situació, la reciprocitat encara no és una realitat. Campanyes com Reciprocitat Ara! i altres iniciatives procedents de la societat civil han intensificat el debat, però el Govern valencià encara no respon a aquestes demandes. El president Ximo Puig, de fet, era un dels representants amb més presència en les manifestacions contra el tall de les emissions, actitud que contrasta amb l’actual.
És en aquest context que aquest dissabte 29 d’octubre, a les 11 del matí, hi ha convocada una concentració al Palau de La Generalitat, a la plaça de Manises de València. El lema serà «per la reciprocitat plena i l’espai de comunicació en la nostra llengua», i està convocada per entitats com ara Acció Cultural del País Valencià, Acicom – Associació Ciutadania i Comunicació, Reciprocitat ara i la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana –FOLC–, que agrupa entitats com ara Escola Valenciana, el Tempir d’Elx, Maestrat Viu o STEPV – Intersindical Valenciana, entre d’altres.
Precisament, representant d’aquesta última entitat és, a hores d’ara, president també de la FOLC, explica que «presidència ha d’actuar contra la situació de manca de reciprocitat». Les entitats responsabilitzen Ximo Puig d’aquesta situació, perquè entenen que és ell, des de la seua posició política i institucional, «qui té la clau i les competències». És per això que es concentraran a les portes del Palau de la Generalitat, la màxima institució valenciana, perquè és des d’ací que «es pot prendre una decisió en qualsevol moment, una decisió que no s’ha pres no per un problema tècnic, sinó per manca de voluntat política». Segons indiquen els convocants, no és un impediment tècnic allò que impossibilita la reciprocitat, atès que al múltiplex «hi ha espai suficient per a TV3 i IB3, i hem vist que els governs català i balear no hi posen cap impediment». Per tant, «la situació de paràlisi procedeix del Govern valencià», que hauria de ser «qui explique per què des de fa anys aquesta situació està paralitzada, quan fins i tot s’han arribat a fer declaracions conjuntes amb els governs català i balear». «Pensem que s’hauria d’haver fet fa temps i que cal tancar aquesta pàgina negra del PP amb la censura brutal que va fer amb TV3. No es pot acabar aquesta legislatura sense resoldre aquesta situació», diu Mauri.
El sindicalista reconeix que sí que hi ha hagut avenços en matèria comunicativa, com ara l’obertura d’À Punt o les coproduccions del canal públic valencià amb TV3 i IB3, així com també la creació de la plataforma Bon Dia TV. En canvi, entén que la reciprocitat «també és fonamental» per a estimular «un mercat present en el domini lingüístic amb la llengua com a protagonista i molt important per a la nostra indústria audiovisual».
En el manifest emès pels convocants d’aquesta manifestació es recorda la dimensió històrica de la reivindicació de la reciprocitat, que el 2009 es va presentar al Congrés espanyol a través d’una ILP signada per 600.000 persones que va ser rebutjada un any després. Entitats com ara Enllaçats per la Llengua, Acció Cultural i d’altres també han protagonitzat campanyes en aquest sentit, i totes treballen en la línia del que, tal com destaca el manifest esmentat, remarca la CELRoM, la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, signada i ratificada per l’Estat espanyol, que «preveu el dret de la ciutadania europea a rebre les emissions de les ràdios i les televisions públiques de tot l’àmbit territorial».
N’hi ha, per tant, tot tipus de raons per aplicar la reciprocitat dels canals públics en llengua catalana. Raons de mercat, raons legals, raons de drets lingüístics i d’interès públic. Per contra, l’impediment s’allarga des que el Govern de Francisco Camps va tallar les emissions, una decisió vigent set anys després que el PP deixara de governar a la Generalitat.
