La presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Verònica Cantó, ha dirigit una carta a l’alcalde d’Alacant, Luis Barcala, en la qual li sol·licita que l’Ajuntament no done suport a la proposta de declaració institucional per a instar Les Corts a la modificació de la llei per a qualificar la capital alacantina com a ciutat de predomini lingüístic castellà. “La valencianitat lingüística d’Alacant és inequívoca”, proclama Cantó, que advoca per “evitar ruptures innecessàries i doloroses de la convivència ciutadana”.

En la missiva, Cantó explica que ha tingut coneixement a través de la premsa que en el pròxim ple municipal figurarà una proposta de declaració institucional per a instar les Corts Valencianes a la modificació de la Llei d’Ús i Ensenyament el Valencià (LUEV) per a qualificar Alacant com a ciutat castellanoparlant.

La presidenta de l’AVL es dirigeix a Barcala, “com a màxim responsable de la corporació municipal alacantina i del grup municipal Popular, per a mostrar-li “la preocupació de l’Acadèmia sobre aquesta qüestió i per a demanar-li la seua col·laboració a fi d’evitar que prospere la citada proposta”.

“La valencianitat lingüística d’Alacant és inequívoca, i es manifesta en múltiples àmbits de la realitat quotidiana. Ara mateix, en les festes de Sant Joan, constatem la presència del valencià en la festa de les Fogueres, en els llibrets de les comissions, en l’himne ‘A la llum de les Fogueres’, en cançons populars cèlebres i entranyables com ‘La manta al coll’ o en l’himne oficial de la ciutat”, argumenta Cantó.

Així mateix, la màxima responsable de la institució normativa del valencià al·ludeix al fet que els referents geogràfics d’Alacant estan “xopats de toponímia valenciana”: les platges de l’Albufereta i el Postiguet, el barri de Rabassa, la serra de Fontcalent, el Bacarot, la platja de l’Amerador o la cova del Llop Marí de Tabarca… “centenars de topònims valencians estesos per tota la geografia de la ciutat”.

“Cal tindre present també –continua- l’aportació dels escriptors alacantins a la literatura valenciana, que és de primera magnitud. Sense anar més lluny, en 2023 la nostra institució va tindre l’honor de concedir la medalla de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua al doctor i poeta alacantí Emili Rodríguez Bernabeu, un dels grans referents, com és el cas també de Joaquim Gonzàlez Caturla, de les nostres lletres”.

“Fidelitat”

Una altra “mostra de fidelitat al valencià” a la ciutat d’Alacant ha sigut el fet que més d’un 20% dels centres educatius públics alacantins han votat a favor del valencià com a llengua base en l’ensenyament, apunta.

“Tot aquest ric patrimoni cultural no es pot fer malbé: Alacant, la segona ciutat més important de la Comunitat Valenciana, capital de província i de comarca ha de continuar figurant entre els pobles valencianoparlants”, incideix Cantó.

Més notícies
Notícia: La comunitat educativa lidera la defensa del valencià a Alacant
Comparteix
Hi ha convocada una concetració per a demà, coincidint amb el ple que ha de votar que la ciutat passe a ser considerada castellanoparlant
Notícia: El dia que Jaume II va annexionar Alacant al Regne de València, el 1308
Comparteix
El monarca va concedir a la vila els Furs de València
Notícia: Alerten que Alacant està “en el punt de mira de l’extrema dreta”
Comparteix
La plataforma Alacant pel Valencià convoca una concentració per a defensar la llengua a la ciutat el 26 de juny
Notícia: Un “Crit” creatiu des del País Valencià
Comparteix
Els valencians van aconseguir 6 dels 15 guardons, és a dir, vora el 40%. La resta es van repartir entre catalans i balears

Comparteix

Icona de pantalla completa