Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
L’Associació Hablamos Español ha lliurat davant del Lletrat Major de les Corts Valencianes les 38.605 signatures aconseguides perquè siga admesa i debatuda a la cambra la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per la «llibertat d’elecció de llengua», amb l’objectiu que el País Valencià «abandone el camí de la imposició del monolingüisme a la catalana i es convertisca en exemple de tolerància lingüística».
Quan la Junta Electoral valide les signatures, un procés que pot durar unes setmanes, es publicarà al DOGV i, en el període aproximat d’un mes i mig s’haurà de debatre al Ple de les Corts. Fins ara Hablamos Español ha mantingut reunions amb diversos partits amb representació al parlament valencià i compta amb el vot a favor de Vox, Ciudadanos i la predisposició favorable del Partit Popular. En els pròxims dies sol·licitaran entrevistes amb el PSPV, Compromís, Unides Podem i el grup de no adscrits.
Segons l’organització, la ILP proposa «la llibertat d’elecció de llengua vehicular entre les oficials en l’ensenyament, amb l’establiment de tres línies a triar: una en cada llengua i una al 50% en cadascuna; la utilització de les dues llengües per part de les administracions; una funció pública sense aranzels lingüístics; la recuperació de l’oficialitat dels topònims en espanyol i l’obertura de les ajudes als creadors en qualsevol de les llengües oficials».
La política lingüística valenciana és «una aberració»
Hablamos Español assegura que és una norma «basada en la legislació de tots els països amb més d’una llengua oficial en part del seu territori i respecta els drets lingüístics tant de castellanoparlants com de valencianoparlants».
A més, considera que la política lingüística en vigor hui dia al País Valencià és «una aberració des del punt de vista pedagògic i del respecte a la cooficialitat», ja que «tant els sistemes d’immersió total, en vigor en aquest moment a Catalunya i Balears, com els d’immersió parcial, en vigor a Galícia, no s’apliquen en cap lloc del món». També assevera que «l’ensenyament amb imposició de llengua, siga total o parcial, perjudica l’adquisició de terminologia específica i del registre culte en llengua materna o en la llengua oficial en la qual es preferisca aprendre».
Aquesta associació «apartidista», tal com es defineix a la seua web, està activa en diferents llocs de l’estat espanyol «per defensar els drets lingüístics dels hispanoparlants». Des de la seua creació, ha presentat nombroses demandes contra els governs valencià, català, balear, basc i gallec, ja que, a parer seu, no respecten els drets dels castellanoparlants.
Així, per exemple, a principis de febrer, va anunciar que portaria la Conselleria de Cultura davant del Tribunal Superior de Justícia valencià per no facilitar les programacions didàctiques dels centres educatius «en espanyol».
