Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Plataforma per la Llengua ha assenyalat que el català continuarà bandejat de la pàgina web oficial de la Unió Europea en el futur pròxim, ja que així ho estableixen dues normes publicades al Butlletí Oficial de l’Estat espanyol (BOE) el primer dia de desembre del 2021 que regulen «normes detallades sobre el funcionament del portal web». Totes dues disposicions diuen que la informació en aquesta pàgina haurà d’estar disponible «en les llengües oficials dels estats membres» i també en «rus, àrab, japonés, xinés, albanés, bosnià, macedoni, hindi i turc». A més, un seguit d’informacions addicionals que s’enviaran per correu electrònic també estarà disponible en aquests idiomes.
L’entitat ha indicat que «la negativa de les institucions espanyoles de fer el català oficial internament i de sol·licitar-ne l’oficialitat a la Unió Europea té l’efecte que la normativa europea crea tota mena de situacions de discriminació per als catalanoparlants». Per bé que en darrera instància aquest perjudici «és atribuïble a l’actitud de les autoritats espanyoles, que parteixen d’un plantejament supremacista del reconeixement de les llengües autòctones de l’Estat, pràcticament cada norma de la Comissió i del Parlament europeus que fa previsions lingüístiques perjudica el català, perquè protegeix i privilegia únicament les llengües oficials del club comunitari i dels seus estats membres».
Altres normes europees aprovades recentment segueixen el mateix patró que les referents a la pàgina web comunitària. El 15 de desembre va aparéixer al BOE un reglament d’execució de la Comissió Europea que estableix l’obligació per als fabricants de productes sanitaris de tindre a la seua pàgina web instruccions dels seus productes «en la llengua oficial de la Unió que haja determinat l’Estat membre en el qual el producte es posi a disposició de l’usuari o pacient».
El 30 de desembre va aparèixer al BOE un nou reglament intern del Comité Europeu de les Regions, en què estan representats els governs regionals, que establia un seguit de garanties perquè les delegacions de cada estat pogueren usar la llengua oficial del seu estat en els debats i rebre-hi la informació, les ordres del dia, les propostes de resolució i les sol·licituds d’elaboració de les resolucions. Tot i que la norma preveia la possibilitat que en els debats es pogueren fer servir «les llengües a què s’haja reconegut aquesta possibilitat en virtut d’acords administratius celebrats pel Comité amb els distints Estats membres», la posició de partida és desfavorable per al català perquè aquesta possibilitat queda en mans de la voluntat dels estats.
Plataforma ha asseverat que «les normes europees que contenen previsions lingüísticament discriminatòries són només una part del total d’aquelles que apareixen al BOE», ja que «les institucions generals de l’estat espanyol aproven regularment normes que privilegien el castellà en detriment del català». Això és una conseqüència, ha continuat, de «l’arranjament lingüístic que instaura la Constitució espanyola, que és de caràcter supremacista». Concretament, aquesta norma dona al castellà, «la llengua d’una part de la ciutadania espanyola, la qualitat de llengua oficial de l’Estat i n’imposa el coneixement a tots els ciutadans, mentre que els altres idiomes autòctons només poden ser oficials en els seus territoris tradicionals i si ho preveuen normes específiques, concretament els Estatuts d’Autonomia».
A més, «el Tribunal Constitucional espanyol ha dit que aquests segons idiomes no poden ser de coneixement obligat per al conjunt de la població, cosa que vol dir que els parlants nadius d’aquestes llengües estan obligats a adaptar-se a les necessitats comunicatives dels membres del grup lingüístic privilegiat sense que en puguin esperar cap reciprocitat», ha conclòs Plataforma per la Llengua.
