Salut ha compartit la següent experiència:
“Em sembla molt bonic l’exemple de la infermera gallega, però no és gens estrany perquè als anys noranta unes amigues de Galícia pròximes al Bloque Nacionalista Galego em van invitar unes setmanes a conéixer el seu país. En un mes vaig aprendre a falar galego. Sol·licitava a tota la gent que em parlés en gallec, em vaig comprar un diccionari i uns quants llibres, cada dia em comprava diaris en què hi havia articles i notícies en gallec i alguna revista com ara Terra Nostra…, i en unes setmanes podia llegir llibres en gallec. Si no entenia alguna paraula, la preguntava i me la deien en castellà, i no passa res. Hem vingut al món a aprendre i, com més llengües sapiem, més riurem…”
Cal no fer ús restrictiu del valencià
Un testimoni, el de Salut, que és un bon exemple del proverbi anglés “La voluntat fa un camí”. Volia aprendre gallec en la seua estada a Galícia i en un mes el va aprendre. Una experiència que contrasta amb tants de castellanitzats i castellanoparlants que són o viuen ací i no aprenen el valencià.
Ara bé, la responsabilitat d’eixe fenomen també és dels valencianoparlants per practicar la connivència amb l’Ordre Establert, tot fent un ús restrictiu de la seua llengua –passar-se’n automàticament al castellà a la mínima variable en contra- sense provar si l’Altre entén el valencià o no. Un capteniment lingüístic que arriba a l’absurd en observar interactuacions en castellà de valencianoparlants pel senzill fet de ser desconeguts l’un de l’altre.
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info. A fi de facilitar la redacció de l’experiència positiva en l’ús del valencià, vos proposem aquest esquema: 1. Descripció de la situació, 2. Desenrotllament de la interacció i 3. Aprenentatges fets.
També poden compartir amb les seues experiències positives de caràcter col·lectiu ajuntaments, associacions, entitats, escoles, etc. enviant-les a la mateixa adreça de correu.
Situació del valencià
Els valencianoparlants, segons un text del sociòleg, Lluís Aracil, Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:
- Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
- Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
- Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
- Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavoreix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
- Etc.
Conclusió provisional: Els valencianoparlants, sense viure amb dignitat en la seua llengua, no poden tenir un lloc al món.
