El filòsof George Steiner va alertar que la uniformitat cultural amenaça greument el projecte de la Unió Europea, i va vaticinar una Europa en decadència si no protegeix les tradicions locals, les autonomies socials i les llengües.
En relació amb les llengües, hem de tindre en compte que a hores de hui en dia se’n reconeixen vint-i-quatre oficials a la Unió. No obstant això, és essencial destacar l’existència d’unes altres seixanta llengües parlades per quaranta milions d’europeus, les quals no han de ser en absolut menyspreades ni subestimades. Alguns exemples són: el bretó, el català, el gaèlic i el jiddisch.
Precisament en aquest punt, la traducció automàtica d’idiomes mitjançant intel·ligència artificial (IA) és on adquireix una importància fonamental, perquè pot contribuir tant a les institucions polítiques europees com als mitjans audiovisuals, a preservar i fomentar la riquesa de la diversitat lingüística europea, i per extensió la diversitat mundial. En altres paraules, la IA i les telecomunicacions ens ofereixen l’oportunitat de compartir tota la diversitat humana.
Per què va decidir la Unió Europea promoure la traducció automàtica?
He trobat dos motius fonamentals. El primer, amb l’objectiu de protegir la rica varietat lingüística europea, ja que aquesta varietat representa la història d’Europa i la seua realitat contemporània com una unió de pobles que busquen una integració contínua i progressiva. En aquest sentit, la Comissió va afirmar el 1976 que la diversitat és una part essencial de la identitat europea i, per tant, és crucial preservar les llengües. Cal subratllar que el patrimoni lingüístic està protegit per la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.
El segon motiu, per augmentar l’eficiència en els processos de traducció automàtica amb l’objectiu de reduir els costos de personal mitjançant la utilització de sistemes informàtics. La traducció ha representat històricament una gran càrrega de treball, per exemple, el 1994 i amb nou idiomes oficials, s’empraven més de 1.000 traductors per gestionar aquesta tasca de manera efectiva.
Per resoldre aquesta problemàtica financera es van dur a terme projectes informàtics des de 1977 com SYSTRAN i EUROTRA. Ara bé, el software i el hardware no estaven aleshores a l’altura dels reptes lingüístics de l’època, i els projectes van ser abandonats el 1992 a causa d’una problemàtica tècnica que es va resoldre vint-i-cinc anys després amb la innovació del sistema denominat eTranslation, que empra la tecnologia de la IA.
Aquest sistema de traducció automàtica amb tecnologia d’aprenentatge profund de xarxes neuronals, està operant a plena capacitat des de juny de 2018 i cobreix totes les llengües oficials de la Unió, proporcionant traduccions en línia per a les administracions públiques, les empreses i les facultats d’idiomes. Realitza traduccions ràpides i eficients, facilitant la possibilitat tècnica d’incloure les llengües no oficials en la vida política i, per tant, l’excusa dels «enormes costos» ja no representa un obstacle per la incorporació a les institucions. Mai més ben dit: la tecnologia de la IA en benefici de la humanitat.
La IA ens dona la possibilitat de salvaguardar totes les llengües, i referent a això, volem ressaltar que les llengües són la realització d’una capacitat humana universal, com per exemple, l’aragonés i el lleonés. Per a la lingüista Carme Junyent (que ens ha deixat fa uns pocs dies), les llengües en perill de desaparició tenen diversos símptomes, entre ells, el dolor que causen als seus parlants i la pèrdua que representa per a la humanitat. Així mateix, amb el pas del temps, la seua extinció definitiva seria una amenaça per les tradicions i la riquesa cultural d’Europa, tal com queda de manifest en la Carta de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa, que té entre els seus objectius protegir i fomentar l’ús oral i escrit d’aquestes llengües.
Finalment, cal reconéixer que, tot i amb algunes dècades de retard i no per pròpia voluntat, el Govern en funcions d’Espanya ha sol·licitat oficialment al Consell de la Unió Europea que el català, l’euskera i el gallec siguen reconegudes llengües oficials, la qual cosa és una revolució lingüística que representa un avanç significatiu per als europeistes i un pas de gegant en la recuperació i dignificació de totes les llengües.
Bon dia i que tinguem un poc de sort.
Arturo Gradolí, informàtic, filòsof i historiador. Doctor en estudis històrics i socials en ciència i tecnologia.
