La presidenta en funcions del Consell Valencià de Cultura (CVC), Dolors Pedrós, ha opinat que tant el canvi de denominació del Cap i casal de «València» per «Valencia/Valéncia», com la voluntat expressada pel president de la Generalitat, Carlos Mazón, de «revalencianizar» la llengua, es tracten «d’un tema polític i no lingüístic ni acadèmic».
Així ho ha expressat abans de participar en el ple de setembre de la institució. Pedrós, sobre el topònim, ha assenyalat que «des de la política poden fer les propostes, tindre dret a fer-ho bé i també equivocar-se».
No obstant això, ha apuntat que veu «amb tristesa» aquestes actuacions perquè, a parer seu, «la societat valenciana no està en aquest punt, és una societat madura, tant en cultura com també lingüísticament», i considera que s’ha tret «una polèmica que no existia» i que «està molt superada al carrer».
«És una energia que a mi m’agradaria que es vehiculara cap a un altre lloc, amb tot el respecte, i sempre des d’una institució que és una estatutària, des del màxim respecte a les institucions estatutàries com ho són l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, les universitats i les persones que d’alguna manera sí que estan acreditades per a parlar-ho», ha afegit.
Preguntada per la intenció mostrada per Mazón sobre que es «revalencianitzen els criteris lingüístics», Pedrós s’ha preguntat «de què parlem quan parlem de valencianitzar», i ha comentat que, en lloc d’això, «caldria incentivar que la gent viatjara per les comarques valencianes, perquè no trobarien a dues persones que parlaren igual, amb el mateix accent i la mateixa dicció». «No parla igual el de Vinaròs que el de Santa Pola, ni el de Dénia o el de Carcaixent», ha indicat.
En aquest sentit, ha ressaltat la riquesa i varietat del valencià, per a insistir que no entén en què consisteix «valencianitzar». «És parlar a la llengua que parle jo, la que parla una persona que viu a l’interior de Castelló o a l’interior de La Marina? No ho sé, ells ho sabran, torna a ser un tema polític i no lingüístic», ha resolt.
Ascensión Figueres: «És perfectament legítim»
Per contra, la consellera del CVC i expresidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Ascensión Figueres, del Partit Popular, creu que és «perfectament legítim per part de l’Ajuntament» de València «canviar l’accent». «Els ajuntaments tenen el dret a posar el nom als seus municipis, els seus pobles i ciutats i a vegades el canvien i no passa res», ha assenyalat.
En el cas del cap i casal, ha exposat que l’accent obert «no té una tradició històrica». «Es va decidir en el segle XX, l’argument va ser que els poetes el tenien més fàcil per a rimar València amb totes les paraules que acabaven en el sufix ència, com intel·ligència o prudència. En realitat la pronunciació que es fa en tota la Comunitat i la capital és Valéncia amb accent tancat, quan algun fa la pronunciació oberta queda un poc impostat o forçat», ha indicat.
En aquest sentit, considera que es tracta del «criteri dels poetes enfront de la pronunciació de tot un poble», per la qual cosa considera que és «bastant coherent i significatiu com perquè l’Ajuntament sol·licite un canvi». A més, ha recordat que Dénia (Marina Alta) ja va modificar la seua denominació de la mateixa forma.
Sobre si entraria en conflicte amb l’AVL, Figueres ha assenyalat que la institució ja va debatre sobre el tema i va concloure que «estava molt consolidat i que apareixia en molts llocs» l’accent obert, però que el consistori haurà de demanar un informe, i ella espera que l’AVL «reconsidere la postura».
Sobre la «revalencianitzación» dels criteris lingüístics, s’ha mostrat a favor «del que diga el president» de la Generalitat, Carlos Mazón.
