La petició per a utilitzar el català al Parlament Europeu continua estancada un any després que l’executiu de Pedro Sánchez fera aquesta promesa al Govern català en el marc de la taula de diàleg. Moncloa només es va comprometre a fer la sol·licitud, que es va tramitar la tardor del 2022. Tanmateix, la Mesa de l’Eurocambra encara no ha pres una decisió al respecte i ara ERC pretén exigir al PSOE en les negociacions d’investidura que «culmine» el pacte per garantir «l’ús de la llengua catalana al Parlament Europeu». Plataforma per la Llengua ho veu insuficient i reclama un pas més: l’oficialitat del català a la UE.
«Volem el pa sencer, no engrunes», reivindica la vicepresidenta de l’entitat, Mireia Plana. En plena presidència espanyola del Consell de la UE, Plana diu que és «un bon moment» perquè l’Estat «advoque per la presència del català de manera oficial». «No volem promeses, volem fets», avisa la representant de l’entitat, que intensificarà la seua campanya per exigir que el català siga llengua oficial a la UE.
Per ara, el Govern de Catalunya i l’executiu de PSOE i Podem s’han centrat en l’ús del català al Parlament Europeu i no en fer-lo oficial a tota la UE. En canvi, Plataforma per la Llengua alerta que és «molt més important» el segell d’oficialitat per «tots els preceptes lingüístics» que hi ha vinculats. Per exemple, l’etiquetatge de productes.
Promeses a la taula de diàleg
En l’última reunió de la taula de diàleg el 27 de juliol del 2022, el govern espanyol i el català van tancar dos acords: un per «superar la judicialització i reforçar les garanties» i un altre per «la protecció i l’impuls de la llengua catalana». En aquest segon acord, Moncloa va prometre, d’una banda, impulsar la revisió del reglament del Senat perquè es poguera intervenir en català i, per l’altra, demanar «a la presidència del Parlament Europeu que considere el català com a llengua d’ús al ple i a efectes de l’exercici del dret de petició davant la institució».
Situació al Senat
La revisió de la reforma del reglament del Senat no ha tirat endavant. Socialistes i republicans han mantingut algunes converses, però no han fructificat. Des d’ERC lamenten l’actitud tant del PSOE com del govern espanyol, i critiquen que, pel que fa a aquest tema, els socialistes actuen de la mateixa manera que el PP.
Fonts del Govern català consultades per l’ACN remarquen, però, que els acords continuen vigents i que, per tant, s’han de complir. Des de la Generalitat de Catlunya defensen que en tots els casos s’ha avançat, però no s’han culminat per «diferents motius». En el cas del Senat, apunten a l’avançament electoral.
Estancament a Brussel·les
En el cas de l’Eurocambra, el govern de PSOE i Podemos va complir amb la primera part de la seua promesa i el setembre del 2022 va sol·licitar a la Mesa de la cambra europea que permetera l’ús del català, el gallec i l’èuscar.
Però, el govern espanyol també es va comprometre a «treballar per aconseguir una majoria suficient que avale aquesta petició» abans de finals del 2022. el novembre, el ministre d’Exteriors, José Luis Albares, ja va refredar les opcions de complir aquesta promesa al·legant «dificultats tècniques» i «polítiques» que, segons ell, li havia traslladat la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola. Des de llavors, no hi ha hagut novetats i la petició continua estancada.
En mans de les majories polítiques
Des del Govern català ho atribueixen, en part, al cas de corrupció del «Qatargate», que va impactar la mesa i hauria provocat l’endarreriment de l’acord. Tot i això, admeten que el següent pas és tindre majoria a la Mesa per tirar endavant l’acord sobre el català. Hi ha 15 membres en aquest òrgan: cinc socialdemòcrates, tres eurodiputats del Partit Popular Europeu, tres liberals de Renovar Europa i un dels Conservadors i Reformistes Europeus, els Verds i l’Esquerra. La presidenta Metsola és dels populars europeus i en cas d’empat té vot de qualitat.
Davant la manca d’avenços a Brussel·les, ara ERC torna a situar la llengua com un dels temes a tindre en compte a l’hora de negociar una investidura de «Avançar en tots aquests nous acords passa també per culminar el compliment dels que ja estan rubricats, com l’ús de la llengua catalana al Parlament Europeu», deia la carta que van publicar dilluns a l”Ara’ diversos dirigents d’ERC, junt amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Així, el Govern manté que el compliment dels acords de la taula de diàleg serà un dels punts de la negociació a partir del 23-J.
