A inicis d’aquesta setmana, el jurista Alfons Esteve, cap del Servei de Llengües i Política Lingüística a la Universitat de València, feia públic que abandonava el seu càrrec com a vocal al Consell Social de les Llengües.
Es tracta d’un òrgan creat per decret el 8 de juny del 2018 per l’impuls de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, dirigida fins fa ben poc per Vicent Marzà (Compromís). El naixement d’aquesta eina es justificava amb la llei 4/1983 de l’Estatut valencià, «que estableix que el govern valencià assumirà la direcció tècnica i la coordinació del procés d’ús i ensenyament del valencià assessorant totes les administracions públiques i els particulars, i prenent les mesures que calga per a fomentar l’ús i l’extensió del valencià», segons es llegeix al preàmbul.
Cinc mesos més tard, al novembre, es nomenaven els vocals que componen aquest consell, en total una quarantena. Segons la denúncia d’un d’aquests vocals titulars, Alfons Esteve, des del nomenament d’aquests càrrecs, al novembre del 2018, «no hi ha hagut cap reunió». Concretament, la Comissió Permanent es va constituir al desembre del 2019 «i, a més d’aquesta reunió, només se n’han fet dues més, la darrera el 4 de març del 2020», exposava Esteve a Twitter.
Alfons Esteve, que ha atès aquest mitjà, explica que en el seu moment li va semblar bé la idea d’entrar a formar part de l’entitat, integrada per persones procedents de l’ensenyament, la cultura, els mitjans de comunicació, el teixit cívic i altres àmbits des dels quals es contribueix a la normalització lingüística. «Pensava que podia ser un bon instrument». La funció del Consell Social de les Llengües és molt àmplia. En resum, es tracta d’un òrgan que compta amb la missió d’assessorar el Govern valencià en matèria de política lingüística. El paper adjudicat a l’esmentat Consell era ben solemne, almenys si es té en compte que per decret, el seu president és també el president de la Generalitat, en aquest cas Ximo Puig (PSPV).
Dedicat a la política lingüística des de la Universitat de València i des del món associatiu, Alfons Esteve va publicar al 2019 el seu últim treball editorial centrat en aquest àmbit. Es titula Igualtat lingüística: capgirar el desús i la subordinació, escrit conjuntament amb Francesc Esteve i editat per Onada. La seua intenció era traslladar, d’alguna manera, les idees reflectides en aquest treball al Consell Social de les Llengües, «amb independència que aquestes foren o no acceptades».
En canvi, la manca de reunions els últims anys ha motivat Esteve a renunciar públicament al seu càrrec que, com tots els altres que integren l’esmentat consell, no era remunerat. «Són ja dos anys sense reunir-nos», lamenta. Preguntat per quins motius pensa que han impedit les reunions, explica que des de la mateixa entitat els van parlar d’un estudi en marxa sobre la situació social de la llengua. «Deien que l’estaven fent i que fins que no el tingueren no volien fer cap proposta sobre política lingüística, però no em consta que estiguen fent l’estudi i no s’ha donat cap explicació».
Esteve no és l’únic que té dubtes sobre l’elaboració d’aquest estudi. Una altra persona integrada en el Consell Social de les Llengües explica que aquest treball és «una excusa». Recorda, a més, que en un moment concret alguns especialistes van proposar fer un estudi exhaustiu en aquest sentit sobre els usos lingüístics del valencià, i que l’oferta de la institució pertinent per dur-lo a terme va ser una inversió de 5.000 euros. «No volen una contribució d’alta qualitat i ara són ells els qui diuen que volen una enquesta», protesta aquesta veu. «És aquesta la manera correcta de funcionar? Qui fara l’estudi si inverteixen eixa quantitat, els mateixos funcionaris?», es pregunta.
Tornant a Alfons Esteve, preguntat per què va fer pública la queixa, contesta que «vull que la situació de la llengua avance, i crec que no s’ha fet la política que tocava: hem fet tard en tot, estem esgotant la legislatura i no hem avançat el més mínim en cap tema de l’agenda de política lingüística». Afegeix, també, que «no vull ser membre d’un organisme que no aprofite per a res, i potser algú, d’aquesta manera, s’anima a dotar de competències i d’utilitat el Consell Social de les Llengües». Esteve diu que no ha rebut cap resposta, pública ni privada, a la seua dimissió.
El també cap del Servei de Llengües i Política Lingüística a la Universitat de València fa un balanç global crític amb la política lingüística del Govern valencià. «Em fa la sensació que en el primer Botànic es van intentar fer coses per avançar, van intentar fer el decret de plurilingüisme, el decret d’usos i l’Oficina de Drets Lingüístics, però malauradament el Tribunal Superior de Justícia ho va tombar i crec, alhora, que el Govern valencià no ha sabut reaccionar». Esteve considera que el Botànic, fent servir la majoria parlamentària, hauria d’haver elaborat lleis que substituïren els decrets tombats, «però han entrat en paràlisi i no s’ha avançat». L’exvocal del Consell Social de les Llengües diu que «tampoc no s’ha avançat en coses com la reciprocitat de les televisions o en la competència lingüística a la funció pública, malgrat l’acord dels sindicats majoritaris i entitats socials en 2016, que no s’ha traslladat encara a cap norma», i tem que «ara, a un any de les eleccions, aquestes coses deixen de ser prioritàries».
Una altra persona vinculada al Consell Social de les Llengües que també dona la raó als plantejaments d’Esteve considera que aquesta situació descrita «evidencia que el Govern valencià no pensa moure ni un dit a favor de la llengua». «S’entén que la covid haja paralitzat les coses», continua, «però hi ha hagut la possibilitat de fer reunions virtuals o de resoldre coses sense necessitat de trobar-nos físicament. I com que no ho han fet, m’ha quedat molt clar que no tenen cap necessitat de traure un rendiment efectiu al Consell Social de les Llengües».
La raó que dona aquesta veu al seu argument és que els partits que integren el Govern valencià «han acceptat el marc que la llengua és conflictiva, que és un dels fenòmens que expliquen l’èxit de la substitució lingüística: una llengua invasora aconsegueix bilingüitzar la societat i etiqueta, després, la llengua autòctona com a conflictiva. D’aquesta manera fan que, per evitar el debat, s’evite la llengua pròpia. És l’argumentari que alguns han acceptat, i per això, per a guanyar vots, prefereixen no entrar en conflicte, i això vol dir no fer res per la llengua ni estimular-ne l’ús», critica. Com a exemple posa les campanyes que s’han fet des de la Generalitat, «caríssimes, com ara la de l’eslògan “sempre teua” o la de “construïm ponts”, que han creat entre zero i un parlant», ironitza.
Arribats a aquest punt, aquest interlocutor és preguntat per què pensa que es va crear el Consell Social de les Llengües. Respon que aquesta és la manera de «nadar i guardar la roba», i conclou que «hi ha una expressió que cada dia és més encertada: “per a ser un bon polític cal ni una mala paraula i ni una bona acció”. S’ha creat una entitat per aparentar un compromís ferm amb la llengua i després no s’ha fet res», conclou.
En canvi, fonts de la Generalitat Valenciana, argumenten que no s’ha fet un plenari amb tots els representants integrants del Consell Social de les Llengües perquè «hem tingut una pandèmia mundial que encara no ha acabat i que ho obstaculitzava». Però «no obstant això, de cap de les maneres significa això que els òrgans de treball efectiu, com ho són la Permanent i les Ponències, hagen deixat de treballar: ben al contrari».
Les mateixes veus de l’administració expliquen que aquestes ponències «estan configurades per a realitzar treballs en profunditat a llarg termini», i diuen que una d’aquestes «ha ultimat una proposta estratègica per a implantar una normativa sobre la llengua de signes; una altra està dissenyant una estratègia de política lingüística que abaste un ampli ventall d’àmbits d’ús i finalitzarà la recta final del seu treball quan puga creuar els resultats de l’última enquesta que hem encomanat d’ús de la llengua i que tindrem durant els pròxims mesos», afegeixen. I conclouen que, tot i les paraules públiques d’Esteve, el consell esmentat «està elaborant projectes fixats en àrees de treball assignades». Per últim, des de la Generalitat també indiquen que quan el Consell Social de les Llengües convoca el plenari és per a «aprovar línies d’actuació de treball que s’estan fent ja».
