El Congrés espanyol ha aprovat aquest dimarts la presa en consideració de la proposició de llei orgànica de garantia del plurilingüisme impulsada per Compromís, ERC, EH Bildu, PNB i Sumar amb els vots, entre d’altres, del PSOE i Junts. La iniciativa busca garantir els drets lingüístics de la ciutadania davant les institucions de l’Estat amb tot un seguit de mesures dirigides a facilitar l’ús del valencià, l’euskera o el gallec en àmbits com la justícia, l’administració, el consum o l’audiovisual. La iniciativa ha tirat endavant amb 174 vots a favor i 170 en contra.
“Des de Compromís estem d’enhorabona -ha declarat la diputada valencianista Àgueda Micó– perquè un dret constitucional finalment siga una realitat i totes les llengües tinguen el mateix tractament, perquè no som ni més ni menys que ningú per parlar una altra llengua oficial”.
Segons el diputat d’ERC, Francesc Marc Álvaro, la proposta és “històrica” perquè aprofundeix en el principi d’igualtat que proclama la Constitució espanyola i respon a un dels compromisos del PSOE a l’inici de la legislatura. En aquest sentit, ha denunciat en valencià, euskera i gallec que els parlants d’aquestes llengües no siguen tractats igual que els de castellà perquè hi ha una “pèssima i ínfima” protecció de les llengües oficials, especialment pel que fa a la relació amb els organismes estatals.
La proposició de llei orgànica preveu la reforma de fins a quinze normes estatals per eliminar els “desajustos” del model “asimètric” actual. Així, es proposa exigir als jutges que coneguen la llengua dels territoris on siguen destinats. També es proposa adaptar els procediments administratius i les plataformes a totes les llengües, així com introduir criteris lingüístics “transversals” en la contractació pública i en sectors “clau” com el transport o l’educació.
Des del PSOE, el diputat Marc Lamuà ha reivindicat la defensa del català que fan Salvador Illa o José Montilla. “Espanya no és un país monolingüe, mai no ho ha estat”, ha destacat, tot dient que les llengües “s’enriqueixen mútuament” en una intervenció feta en català i castellà on ha dit que els idiomes no pertanyen a cap territori en concret, sinó als seus parlants i al conjunt del país. En el cas dels Comuns–Sumar, Aina Vidal ha dit que la proposició de llei no és “cap concessió ni privilegi”.
Per part de Junts, la diputada Pilar Calvo ha alertat que la norma de plurilingüisme pot acabar “penjada”, com el PSOE ha fet amb altres iniciatives. Tot i donar suport a la iniciativa plantejada per Compromís, ERC, EH Bildu, Sumar i PNB, Calvo ha lamentat que es presente des del marc del “constitucionalisme lingüístic espanyol”.
PP i Vox contra el valencià
Des del PP, la diputada Marta González ha dit que a l’Estat espanyol ja no governa Pedro Sánchez, sinó els socis que fan un “xantatge per capítols”. “I el govern accedeix a tot, sempre, també hui”, ha ressaltat, tot dient que la meta de tot plegat és “debilitar l’Estat” i caminar cap a una “Espanya confederal” en què cada territori vaja a la seua. Des de Vox, Jorge Campos ha assegurat que la norma busca “acabar amb l’espanyol com a llengua oficial i comuna de tots els espanyols”, en línia amb el que es fa a les comunitats autònomes des de fa “dècades”.
