Els testimonis d’aquest article prefereixen no dir el seu nom per evitar una escalada després de la viralització per xarxes socials d’alguns missatges publicats al grup de Whatsapp d’un grau de medicina de la Universitat de València.
En un dels missatges, una de les alumnes feia una defensa del valencià després que alguns dels estudiants s’hagueren queixat que les classes es feren en aquesta llengua i no en castellà.«és la nostra llengua, molt xafada a molts nivells. Molesta que ens vulguen llevar fins i tot el nostre dret a rebre les classes en valencià», explicitava un dels missatges del grup. En realitat la queixa lingüística no tenia cap sentit, perquè la llengua del grup està especificada en el moment de la matrícula i no es pot canviar a voluntat dels estudiants, que han optat lliurement per aquells grup. Així doncs, els missatges que cinc estudiants de la classe van publicar en defensa del valencià eren més una explicació pedagògica que un debat amb possibilitats de produir cap canvi.
La sorpresa va arribar, però, l’endemà, quan alguns dels estudiants que havien exigit el canvi de llengua van començar a publicar amenaces feixistes al xat.«No os preocupéis chavales. Los rojos estos se van por las buenas o por las malas. Tengo ya preparado el cóctel molotov para los perroflas. Y si no el matarratas es infalible», afirmava un dels més extremistes, però no l’únic dels missatges de to feixista..
Estudiants d’aquest grup consultats pel Diari La Veu asseguren que els feixistes són un grup reduït: «d’una classe d’uns 50 estudiants, els que s’han expressat a favor del castellà deuen ser un deu, i d’aquests la meitat han publicat els comentaris feixistes, la gran majoria volem que el grup continue en valencià».
Un altre alumne reconeix que tot i ser minoria poden fer l’ambient irrespirable: «no és soles el tema de la llengua, a classe hi ha una xica trans a la que vacil·len sovint. No és agradable».
Per ara cap dels alumnes ha presentat una queixa formal a la Universitat de València. «Per xarxes molta gent ens ha animat a fer-ho, però no volem que la situació se’n vaja de mare», explica una estudiant. La possibilitat, però, sempre hi és.
