El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha reconegut en una sentència el dret individual d’una alumna de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar (Maresme) a rebre en castellà una matèria principal a banda de la de llengua castellana. Els magistrats consideren que la legislació i la jurisprudència obliguen al fet que el castellà siga vehicular almenys en una assignatura troncal i ho volen garantir almenys en aquest cas. Així, estima parcialment el recurs dels pares de la xiqueta, que fa Primària, en contra de la decisió del Departament d’Ensenyament que li volia denegar. No obstant això, el tribunal desestima la resta del recurs i manté el projecte lingüístic del centre. La sentència es pot recórrer davant del mateix TSJC.
El tribunal considera que tot i que l’objectiu de l’educació obligatòria és que l’alumnat domine les dues llengües per igual, no es poden oblidar les famílies que estan de pas a Catalunya. Per això, com ja ha fet en altres pronunciaments previs, el tribunal considera que el sistema d’immersió només hauria de ser legal en un sistema dual de centres o aules separades per llengües.
Per això, sentencia que mentre l’alumna estiga en el sistema educatiu català ha de rebre «de forma efectiva en castellà, a part de l’àrea de coneixement, competència clau, assignatura o matèria corresponent a l’aprenentatge d’aquesta llengua, una o unes àrees de coneixement, competències clau, matèries o assignatures addicionals que, per la seua importància en el conjunt del currículum o la seua càrrega lectiva puguen ser considerades com a principals».
La família de la xiqueta pretenia que la seua filla fora escolaritzada amb almenys un 25% de les hores en castellà o català en tota l’educació preuniversitària. També volien que s’anul·lara tot el projecte lingüístic del centre, aprovat el 2018-2019, en no considerar igual de vehiculars les dues llengües. També volien que el projecte lingüístic tinguera en compte la majoria catalanoparlant dels alumnes i, per tant, català i castellà tingueren una presència equilibrada en l’ensenyament. Per últim, volia que totes les senyalitzacions i comunicacions del centre foren en les dues llengües.
L’octubre del 2021 el TSJC va dictar una mesura cautelar per la qual la xiqueta havia de rebre almenys el 25% de les classes en castellà. La Generalitat s’hi va oposar i entremig va aprovar una reforma de la llei d’educació i un decret llei per garantir la prevalença del català com a llengua vehicular a l’escola. El TSJC va plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional (TC) perquè tenia dubtes de la constitucionalitat d’algunes disposicions de la nova normativa.
No obstant això, en el cas de Canet el tribunal considera que es tracta d’una qüestió individual i, per tant, no cal esperar la decisió del TC sobre el conjunt de la normativa.
Per això, el tribunal va demanar a la directora del Turó del Drac que li trametera el projecte lingüístic per al curs 2022-2023 on es detallaren les hores setmanals de cada llengua, els criteris per usar una o altra llengua i les mesures de suport a l’alumnat castellanoparlant acabat d’escolaritzar.
La directora va respondre que les matèries no s’imparteixen íntegrament en una llengua, ja que la diversitat sociolingüística de l’alumnat «condiciona» el que succeeix a les aules. Per això, la directora deia que era impossible fer servir una sola llengua a les aules i no era possible concretar quantes hores s’utilitzava cada llengua. A més, recordava que el model educatiu cada vegada es basa en menys horaris fixos per matèries i que els materials educatius estan en les diverses llengües. Sobre el suport als alumnes que no entenen el català, deia que hi ha una aula de suport i que els mestres s’adapten a la realitat de cada alumne.
En la mateixa resposta, la directora admetia que en els últims tres cursos els alumnes amb llengua materna catalana havien passat del 60% al 45%, tot i que alguns tenien català i castellà a casa, i es podia considerar que el 57% tenia el català com a llengua materna. El castellà s’havia mantingut en el 30% dels casos com a llengua materna. Les altres llengües han passat del 6% a l’11%, un 5% parlen àrab a casa i el 6% restant altres idiomes.
En la seua sentència de 19 pàgines, la secció cinquena de la sala contenciosa-administrativa del TSJC recorda que la sentència del TC sobre l’Estatut del 2009 va configurar un sistema de «conjunció lingüística», que, tot i proposar un «patró d’equilibri i igualtat entre llengües», no impedeix que el català siga el centre de gravetat del model educatiu i tinga més pes que el castellà però sí que requereix que el castellà tinga més presència que l’estricta assignatura de llengua i literatura espanyola. Així, considera que tant la Constitució com les diverses lleis d’educació no admeten el dret a rebre l’ensenyament obligatori en una sola llengua oficial. Això obliga a impartir almenys una assignatura principal no lingüística en castellà, segons el TC i el TSJC.
