Plataforma per la Llengua denuncia que un ciutadà ha sigut discriminat per un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que es va negar a atendre’l en català, i que el cos policial li ha fet arribar ara una multa de 601 euros justificada per la «Llei Mordassa» com a represàlia per haver denunciat, amb el suport de l’entitat, la vulneració dels seus drets lingüístics.
Els fets es remunten al 27 de desembre, quan uns agents de la Guàrdia Urbana van aturar un grup de quatre persones al passeig de Maragall de la capital catalana. Els agents els van demanar que s’identificaren i, tot i que ho van acabar fent, un dels membres del grup els va demanar el motiu de la identificació. Com que el policia li va respondre en castellà, un membre del grup li va demanar que els parlara en català. L’agent, però, s’hi va negar: «m’entens perfectament en castellà, així que no penso parlar-te en català», li va dir en castellà. L’agent va apujar el to de la conversa i es va adreçar al grup de manera «més colèrica», segons indiquen des de Plataforma per la Llengua. Tot i que tots els membres del grup es van identificar, els agents no els van donar cap explicació més de per què els havien aturat, i se’n van anar.
Un mes després, el 27 de gener, el ciutadà que havia demanat el motiu de la identificació va rebre una carta en què se li comunicava que havia sigut sancionat amb una multa de 300 euros i, després de rebre la notificació, es va posar en contacte amb Plataforma per la Llengua. Tenint en compte els fets, les possibles irregularitats del procés –segons l’ONG del català– i que els fets denunciats («cants i crits via pública. Transport publ» [sic]) no es corresponien amb la infracció de l’ordenança general del medi ambient que se l’imputava, com constava a la sanció, l’entitat va acompanyar el ciutadà perquè presentara recurs contra la multa i va denunciar l’agent per haver vulnerat els seus drets lingüístics.
Tot i que l’Ajuntament de Barcelona va acabar arxivant la denúncia el 29 de març, un dia abans de fer-ho el cos policial va obrir un nou expedient contra el ciutadà, ara per una suposada infracció de la Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana, la coneguda com a «Llei Mordassa». La Guàrdia Urbana justifica la denúncia, amb una sanció de 601 euros, per la suposada negativa del ciutadà a l’hora d’identificar-se, per bé que sí que es va acabar identificant. Per a Plataforma per la Llengua, la denúncia «només és una excusa per justificar una represàlia contra el ciutadà, que es va atrevir a defensar els seus drets lingüístics i a denunciar l’agent». Per a l’entitat, és revelador que el cos policial no va arribar a obrir l’expedient motivat per la suposada infracció de la «Llei Mordassa» fins pràcticament tres mesos després dels fets, una vegada el ciutadà va elevar el cas a l’Ajuntament de Barcelona i un dia abans que la denúncia fora arxivada.
Plataforma per la Llengua considera que els fets pels quals el ciutadà i l’entitat van denunciar l’agent suposen la vulneració dels drets lingüístics del ciutadà i l’incompliment de la normativa interna de l’Ajuntament de Barcelona, del qual depèn el cos. En primer lloc, «l’agent va vulnerar el dret d’opció lingüística del ciutadà». Aquest dret deriva, segons l’entitat, directament de l’oficialitat del català (article 6.1 de l’Estatut català i article 3.2 de la Constitució Espanyola) i implica que un ciutadà té dret de parlar i de rebre resposta en català amb els treballadors públics. L’article 10 de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) també protegeix aquest dret.
En segon lloc, «l’agent també va incomplir el Reglament d’ús de la llengua catalana de l’Ajuntament de Barcelona, que fixa que els treballadors han d’adreçar-se en català als administrats llevat que demanen ser atesos en castellà». Tanmateix, en aquest cas, «l’agent no només no va parlar directament en català amb el grup, sinó que, quan va ser requerit perquè ho fera, s’hi va negar». Aquesta negativa, per a l’entitat, mostra «la impunitat que tenen els agents de l’autoritat per vulnerar la legislació i és una prova que les administracions no s’asseguren que els treballadors públics coneguen bé els drets lingüístics legalment reconeguts».
A més, Plataforma per la Llengua considera que és «especialment greu» que la Guàrdia Urbana de Barcelona castigue amb la «Llei Mordassa» un ciutadà per haver volgut defensar els seus drets lingüístics. «Cal tenir en compte que aquesta llei ha estat criticada per la comissària de Drets Humans del Consell d’Europa i per la Comissió de Venècia perquè pot ser interpretada de manera arbitrària o desproporcionada», conclouen des de l’entitat.
