La Veu posa el focus sobre les noves condicions de les subvencions al valencià per a mitjans de comunicació i alerta que poden deixar fora molts projectes xicotets. Així ho exposa Jordi Vizcaino en una conversa amb Josan Piqueres al pòdcast Financerament, on sosté que els nous requisits de la Generalitat no sols endureixen l’accés a les ajudes, sinó que també poden actuar com un filtre que perjudique especialment les iniciatives amb menys estructura.
Vizcaino explica que el retard en la convocatòria no ha posat en perill la continuïtat del projecte, però sí que ha tingut conseqüències. Segons detalla, l’ajuda pot representar aproximadament un 10% del pressupost anual del mitjà, una xifra que situa “al voltant de 20.000 euros”. Tot i això, remarca que el model de La Veu no pot dependre de les subvencions: “Si tu vols muntar una empresa, comptant amb les subvencions no la muntes” i “si la subvenció et ve bé, la tens de regal”.
El principal motiu de crítica és la nova exigència d’aportar una auditoria externa per optar a la subvenció. Vizcaino denuncia que aquesta obligació implica assumir una despesa prèvia sense saber ni tan sols si l’ajuda serà concedida ni per quina quantitat. En aquest sentit, subratlla que “m’he de gastar els diners d’un auditor i encara no sé la quantitat” i estima que un informe d’aquest tipus pot costar “1.500 euros”. A parer seu, aquesta condició pot expulsar mitjans més modestos que no poden avançar eixos diners.
El responsable econòmic de La Veu també qüestiona que es reclame aquesta verificació privada quan les empreses ja presenten la comptabilitat davant l’administració. A més, considera que la mesura transmet la sensació que es trasllada a un tercer privat una feina que abans corresponia al control públic de la documentació presentada. Per això, interpreta que la reforma no simplifica el procediment, sinó que carrega més pes burocràtic sobre els mateixos mitjans.
Una altra de les crítiques se centra en els criteris de despesa subvencionable. Vizcaino recorda que, en un diari, la partida central és el personal i assegura que a La Veu aquesta àrea representa prop del 80% dels costos. Per això veu incomprensible que la convocatòria limite les despeses de personal al 50%. “La gran despesa que té un mitjà és de personal” i “les nostres despeses de personal estan al voltant del 80%”, afirma. Al mateix temps, ironitza amb el fet que la norma contemple, per exemple, una proporció per a combustible, una despesa que veu molt allunyada de l’activitat real d’un mitjà digital.
En la part final de la conversa, Vizcaino defensa un model alternatiu basat en la participació directa de la ciutadania. La proposta passa per permetre que una part dels impostos es puga destinar de manera deduïble a projectes comunicatius en valencià. Segons explica, la fórmula permetria que el contribuent decidira directament el destí d’una xicoteta part dels seus diners, en lloc de deixar tota la decisió en mans de l’administració. Amb aquesta idea, La Veu reivindica més autonomia econòmica i menys dependència d’un sistema de subvencions que considera ple de traves i cada vegada més allunyat de la realitat dels mitjans menuts del País Valencià.
