Sovint, ens inunda un pessimisme col·lectiu sobre el futur de la llengua i sobre el tsunami d’extrema dreta, que cada vegada està captivant més les noves generacions. Però, hi ha dies que l’eufòria ens envaeix i oblidem aquesta melangia que s’ha instal·lat a dins nostre i veiem que el valencià, i per què no, també la ideologia d’esquerres, tan lligada a la defensa de la llengua, té futur. Un d’eixos dies, sense cap dubte, és el que se celebra el Festivernet. La imatge de milers de xiquets i xiquetes disfrutant de la música en valencià, suposa una pujada tan gran d’energia positiva que serveix per a allunyar-te durant mesos de la tristor que provoca pensar en les prediccions de futur de la nostra llengua.
Un any més hem acudit a Tavernes de la Valldigna per passar-ho bé al Festivernet, que és per a nosaltres la festa de les llavors del País Valencià. Ja són tres les edicions d’aquest festival, un concert per als més menuts emmarcat a dins del festival Festivern. Enguany, ha estat complicada la seua celebració, perquè el fangar i les alertes meteorològiques feren que el festival de música on s’acomiada l’any deixara de fer-se, però malgrat la suspensió del Festivern, i encara que es va haver d’ajornar, a la fi es va poder celebrar el concert per als més menuts i menudes, el Festivernet.
Fa goig contemplar com arriben les famílies amb els seus fills i filles per omplir de gom a gom l’esplanada de l’avinguda de les Corts Valencianes de Tavernes de la Valldigna. Es respira un ambient festiu, i per què no dir-ho, també reivindicatiu, corre per l’aire un sentiment d’orgull, d’autoestima pel poble que som i d’esperança de convertir-nos en el futur en el que mereixem ser. Veure tota aquesta xicalla et fa reflexionar que potser no estem tan malament com diuen les enquestes sobre l’ús del valencià, encara que cal continuar picant pedra i incitar els menuts a continuar utilitzant la parla, i no és fàcil, perquè les noves generacions tenen accés a una quantitat brutal de contingut multimèdia, i quasi el 99% no està en català.
La idea de fer un concert per la menudalla em sembla genial, desconec qui va ser l’inspirador d’aquesta festa, si els organitzadors del Festivern, o Zoo que va ser la banda protagonista de la primera edició, però, siga qui siga, hem de felicitar-los. Les tres edicions celebrades han estat un èxit total. Els nostres grups més populars estan acostumats a omplir allà on van, penjar el “sold out” als concerts no és gens estrany, però omplir de famílies un recinte de quasi 6.000 metres quadrats, no està a l’abast de qualsevol. La música en català sempre ha tingut seguidors fidels, han existit bons artistes que han escrit autèntics himnes, així podem qualificar temes com “Al vent”, “El tio canya” o els més recents “La flama”, “Camals mullats” i tants i tants, però, mai havia abastit els nivells de popularitat on l’han portat, tant Zoo, com La Fúmiga. El Festivernet és una constatació més d’aquest fet indiscutible, la xicalla encantada i recitant de memòria les seues cançons, és la prova més clara que aquests grups han trencat la frontera dels fans incondicionals per convertir les seues cançons en la banda sonora del País Valencià. Moltes de les seues cançons són conegudes per tot el món, les xarangues de falles toquen música d’ells, la gent menuda de la casa poden cantar-te perfectament el Tobogan o Mediterrània, i altres hits d’aquests grups.
Iniciatives com el Festivernet i semblants, fan molta falta, ara més que mai, per a donar a conéixer els xiquets i les xiquetes que es pot ballar, cantar i gaudir de música en la nostra llengua, i que sàpiguen que seran continuadors de la parla. Ells són els que l’han de mantindre, ja ho va dir l’Artur de La Fúmiga: “En vosaltres recau la responsabilitat de continuar-la utilitzant, de transmetre-la, i que no s’acabe mai. Cal adobar les llavors perquè creixen bé, per donar els fruits que esperem d’ells i elles.
Enguany, com en la segona edició, li ha tocat a La Fúmiga animar les personetes menudes i, com sempre, no han decebut. Des del principi es posaren el públic a la butxaca, llançant proclames encoratjant els pares i mares per transmetre als xiquets i xiquetes l’estima per la llengua, i sobretot, amb la seua música plena de festa i de bon rotllo, que contagia alegria a tots els que l’escolten. Sembla difícil imaginar el panorama musical valencià sense un grup com ells, les cançons d’aquests xiquets d’Alzira han assolit cims que serà difícil de tornar a repetir. No cal dir, que sempre els tindrem al coret i perduraran les seues cançons que continuaran acompanyant-nos al llarg del temps. Per tot això, hem de dir-los, com diuen ells en la seua última cançó, allò de “GRÀCIES, PER TANT.”
L’únic regust amarg que ens deixa el Festivernet d’enguany és si el desembre vinent podrà celebrar-se de nou, ja que és complicat trobar una banda amb els nivells de popularitat entre els infants de Zoo o La Fúmiga. Espere que els organitzadors troben una fórmula que il·lusione i que no es perda mai la festa de les llavors del País Valencià, ja vos dic, que vinga qui vinga, a la meua família que vagen reservant-li l’entrada, que allí estarem.
