Si una comarca és considerada dins l’àrea valencianoparlant, les famílies poden decidir si escolaritzen els seus fills i filles en valencià o en castellà. Si, en canvi, està considerada castellanoparlant, obligatòriament, tot l’ensenyament és en castellà –independentment de la preferència de les famílies-, tal com dictamina l’anomenada Llei de Llibertat Educativa, molt més coneguda com Llei Rovira.
Aquesta seria una de les primeres conseqüències tangibles de considerar Alacant municipi castellanoparlant –tal com pretenen votar dijous al Ple municipal PP i Vox- en una ciutat on el 21% de les famílies amb xiquets a l’escola pública van optar per l’educació en valencià durant la passada consulta de la llengua base.
Potser per això no sorprén que siguen les comunitats educatives les que estiguen liderant la revolta ciutadana contra aquesta nova imposició. El llistat d’adherits a la concentració convocada per la plataforma Alacant pel Valencià demà dijous 26 de juny, coincidint amb el Ple municipal on s’ha de votar la proposta de PP i Vox inclou fins a onze directors de centres educatius, els presidents de les associacions de directors de secundària, primària i infantil, així com dels inspectors educatius i de la federació estatal d’associacions de directors. També s’hi han afegit diversos directors de departaments de les universitats d’Alacant i Elx, així com tot l’equip deganal de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat d’Alacant. També hi han cridat a participar-hi la federació de FAMPA Enric Valor, que agrupa la gran majoria d’associacions de famílies d’alumnes de les escoles públiques de les comarques del sud.
Empresaris, escriptors, científics…
A més de les persones i entitats vinculades al món educatiu, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua –representada per la presidenta Verònica Cantó i i cinc dels seus acadèmics- i les associacions més centrades en la defensa dels drets lingüístics, com Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana i El Tempir, també hi són presents.
Però el manifest en defensa del manteniment del valencià com a llengua oficial a la ciutat inclou personalitats de tot l’espectre social. Des de la investigadora en oncologia Maria Blasco, fins a l’arquitecte Màrius Bevià, els empresaris Manuel Asín i Joan Server o l’advocat Ricard Sala.
Com és comprensible, abunden els escriptors, amb noms com Emili Rodríguez, Joaquim González, Tomàs Llopis i Guardiola, Gràcia Jiménez, Lliris Picó, Núria Cadenes o el dramaturg Manuel Molins. També hi ha historiadors com Jaume Lloret o Vicent Baydal, o científics com el biòleg molecular Juli Peretó o l’astrofísic Manel Perucho.
Moviment creixent
Alacant pel Valencià va crear-se al 2018 per tal de commemorar l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), així com una política de visibilització de la llengua per part de l’ajuntament de la ciutat. Des de llavors, el moviment ha anat creixent i ja rep el suport de més d’una cinquantena d’entitats culturals, socials, sindicats i partits.
