Intersindical Valenciana ha emès un comunicat amb el qual rebutja els nivells de coneixement de valencià que es plantegen des de la Conselleria de Justícia i Administració Pública de la Generalitat Valenciana, liderada per Gabriela Bravo, designada pel PSPV per a exercir aquesta funció. Segons el sindicat, la consellera Bravo «equipara el valencià sociolingüísticament amb el castellà, cosa que s’arrenglera amb les falses tesis del PP: el valencià i el castellà estan en igualtat de condicions»-
Girant la mirada enrere, Intersindical Valenciana va valorar positivament que, «per primera vegada», la llei de la funció pública valenciana regulara la competència lingüística en valencià per a tot el personal de les administracions públiques. Alhora, criticava que la llei no fixara els nivells de coneixement de valencià, «que s’hipotecaven a un futur reglament». «Ara», diuen des de sindicat, «s’ha conegut que aquest reglament fixarà uns nivells que no garanteixen en absolut el domini lingüístic pertinent per poder atendre la ciutadania en valencià, ja que només amb el nivell del batxillerat tots els cossos funcionarials tenen reconeguda la competència en valencià».
El sindicat recorda que va presentar una proposta en el procés de negociació sindical i en la seua compareixença, en juliol de 2020, a les Corts Valencianes, consistent en acreditar la competència lingüística en els coneixements de valencià amb respecte al principi de proporcionalitat i adequació entre el nivell d’exigència i les funcions corresponents.
Els nivells que exigia el sindicat eren: grups A1, A2, B i C1, certificat C1; grup C2, certificat B1; agrupacions professionals funcionarials, certificat A2. Segons plantejava el sindicat, «l’acreditació d’aquests coneixements de valencià haurà de realitzar-se mitjançant certificat expedit o homologat per la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià».
Intersindical lamenta que «el tractament que està rebent el valencià en l’àmbit de la funció pública –l’educació al marge, perquè gaudeix de normativa pròpia des de fa anys– és, a la pràctica, una equiparació amb el castellà quant al seu coneixement». I insisteixen: « No és de rebut que, a una llengua minoritzada com el valencià, se li equipare un domini lingüístic com gaudeix el castellà, que és la llengua dominant sociolingüísticament al País Valencià. Aquesta equiparació amb el castellà ja va ser durament criticada pel Sindicat amb els darrers governs del PP, que mantenien un criteri similar en normatives com el decret de plurilingüisme de 2012 en educació, i no regulaven mesures de discriminació positiva cap al valencià en cap àmbit».
Des de l’entitat consideren que s’està sotmetent el valencià a una «minorització» des de la Conselleria de Justícia i Administració Pública, que «confirma els temors que plantejava Intersindical quan es va regular la nova llei de la funció pública valenciana».
El sindicat també recorda que la competència lingüística no només serà aplicada a l’administració de la Generalitat, sinó també a l’àmbit local, a les universitats i empreses públiques i al personal estatutari. «Aquest fet hauria de suposar donar un fort impuls a la promoció del valencià, l’apreciació del seu valor social i la seua presència pública i garantir els drets lingüístics de les valencianes i valencians. Tot açò es queda ara en paper mullat», lamenten.
Per últim, Intersindical diu estar «en contacte amb les entitats de defensa del valencià per analitzar la situació i emprendre les accions necessàries perquè el govern valencià dignifique la llengua dels valencians i treballe per la seua normalització real en tots els àmbits de la societat». El sindicat també ha demanat una reunió «urgent» amb la consellera Bravo «per demanar-li explicacions i exigir-li una rectificació immediata».
