Plataforma per la Llengua ha denunciat que les institucions espanyoles han aprovat durant el primer semestre d’enguany 55 disposicions sobre subvencions i premis amb clàusules lingüístiques discriminatòries.
L’entitat ha assenyalat que el 2020, «només van aprovar 14 normes amb clàusules lingüístiques discriminatòries, i durant la primera meitat del 2021 en van aprovar tan sols 3». «A partir de llavors, amb l’aparició del Pla de Recuperació i dels plans PERTE que se’n deriven, les normes d’aquestes característiques s’han multiplicat: 24 la segona meitat del 2021 (per tant, 27 en el total de l’any), 52 l’any 2022 i 31 la primera meitat del 2023», ha indicat.
Així, «de les 31 normes del 2023, 15 feien referència al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en el seu títol». En conseqüència, ha continuat, «les 21 disposicions discriminatòries en matèria de subvencions i premis del segon trimestre del 2023 constitueixen un rècord fins i tot en aquest context de frenètica activitat legislativa en aquesta matèria».
En aquest sentit, Plataforma per la Llengua ha alertat que «el condicionament del finançament públic a l’ús del castellà crea un fort incentiu a favor del seu ús general en les empreses, els ciutadans i les institucions que se’n poden beneficiar, i desincentiva que opten pel català».
«Quan el poder públic obliga que determinats documents es presenten en castellà, està inclinant el terreny de joc a favor d’aquesta llengua: tenir la documentació en un altre idioma esdevé un cost afegit i un desavantatge competitiu», ha asseverat.
La discriminació lingüística, una política d’estat
Plataforma per la Llengua ha deixat clar que «en darrera instància, totes les normes lingüísticament discriminatòries s’expliquen pel reconeixement desigual que la Constitució espanyola del 1978 fa de les llengües autòctones de l’Estat i pel posicionament també antiigualitari dels successius governs estatals i de les principals forces polítiques i mediàtiques espanyoles».
«La Constitució espanyola proclama, a l’article 3.1, que el castellà és la llengua oficial del conjunt estatal, reconeix a tothom el dret d’usar-lo i imposa en tots els ciutadans un deure de conéixer-lo, deure que a la pràctica és una obligació d’adaptació dels grups lingüístics minoritaris al grup dominant, el castellà», ha afegit.
A més, ha remarcat, «l’article 3.2 concedeix a les altres llengües la possibilitat d’esdevindre oficials, però aquesta oficialitat sempre es veurà limitada territorialment (només poden ser oficials allà on siguin tradicionals i si ho reconeix un estatut d’autonomia) i funcionalment (segons el Tribunal Constitucional espanyol, no pot existir un deure de coneixement d’aquests idiomes equivalent del saber castellà, i les institucions locals i autonòmiques no poden fer-ne un ús exclusiu com el que fan del castellà els territoris de llengua pròpia castellana o les institucions d’àmbit estatal amb seu única a Madrid)».
