Plataforma per la Llengua ha denunciat que les institucions espanyoles han aprovat durant el primer semestre d’enguany 117 normes lingüísticament discriminatòries el primer semestre d’enguany.
A més de 21 normes sobre subvencions i premis, el segon trimestre del 2023 han estat aprovades 34 disposicions lingüísticament discriminatòries més. Si se sumen aquestes 55 normes a les 62 del primer trimestre, la xifra és de 117 en mig any.
L’entitat ha assenyalat que «les institucions espanyoles aproven de manera continuada normes amb previsions discriminatòries pel que fa a la llengua». «El castellà, en tant que única llengua oficial del conjunt de l’Estat i d’obligat coneixement per a tots els ciutadans, és protegit, impulsat, privilegiat i imposat en tota mena de lleis, reglaments i decrets», ha continuat.
D’altra banda, ha explicat, «les institucions europees també aproven regularment normes que privilegien el castellà i releguen el català: com que l’Estat espanyol només té el castellà com a llengua oficial general i sempre ha rebutjat sol·licitar l’oficialitat comunitària del català, només el castellà es beneficia de les directives i els reglaments europeus que protegeixen les llengües oficials de la Unió i dels estats membres».
En aquest sentit, ha remarcat que «algunes organitzacions internacionals també aproven normatives que a l’Estat espanyol tenen com a conseqüència l’enaltiment del castellà i la relegació del català; generalment, es tracta de normes que privilegien les llengües “nacionals” o “del país”, sintagmes que les autoritats espanyoles consideren referents al castellà en exclusiva».
Plataforma ha exposat que les normes estatals solen regular àmbits ben diversos: «El segon trimestre del 2023, les disposicions estatals van ser 31. Com s’ha vist, 21 regulaven subvencions i premis. Les altres 10 tractaven les certificacions, títols i carnets (1), l’educació (3), el funcionament de l’administració i les relacions interadministratives (2), les obligacions empresarials (2), els requisits de coneixement (1) i la simbologia i el reconeixement (1). Les disposicions europees solen estar més concentrades en àmbits relacionats amb el mercat comú i, en segona instància, amb el funcionament institucional».
Així, ha detallat, «de les 23 disposicions comunitàries del segon trimestre del 2023, nou tractaven l’etiquetatge i les instruccions, nou de les obligacions empresarials, dues del funcionament de l’administració i les relacions interadministratives, dues de les relacions dels ciutadans amb l’administració i dues sobre altres aspectes».
Finalment, «les disposicions d’organitzacions internacionals gairebé sempre regulen aspectes relacionats amb el comerç i l’homologació comercial», ha indicat. «El segon trimestre del 2023 va aparéixer al BOE una sola norma internacional: un text esmenat del Reglament relatiu al transport internacional de mercaderies perilloses per ferrocarril que imposava una inscripció en els contenidors d’unes determinades matèries inflamables en una llengua oficial del país de procedència i en anglés, francés, italià o alemany», ha conclòs.
