La gastronomia, es podria dir, és com un idioma. Està arrelada a un territori concret i s’elabora a partir del material que aquest li proporciona. I si bé se’n pot desgranar un estàndard que agermane tots els seus usuaris, cada comarca i cada municipi té les seues particularitats i varietats pròpies.
Aquest podria ser –en realitat ho ignore- el leit motiv que va portar els responsables d’Escola Valenciana a dissenyar la campanya «Tasta el valencià», una ferramenta per promoure el projecte del Voluntariat pel valencià, un sistema que aparella parlants nadius amb gent que més que aprendre’l, el que vol és llençar-se a parlar la llengua amb normalitat. La iniciativa, d’èxit contrastat no soles al nostre país, requereix però d’uns materials que ajuden a trencar el gel i guien els conversadors per tal de maximitzar els resultats. I quin millor lloc que al voltant d’una taula per a parlar?
Amb «Tasta el valencià», i al llarg de les tres edicions que ha durat la campanya, la coordinadora del voluntariat, Xon Domènech, s’ha recorregut totes les comarques valencianes, presentant a l’audiència activistes locals o parelles lingüístiques que mentre mostraven el seu amor per la llengua i les diferents varietats locals, ensenyaven a cuinar esplèndides receptes típiques de la seua zona. Com una Arguiñano nostrada, Domènech ha anat protagonitzant una sèrie de píndoles de vídeo a través de les quals ha obert una finestra a un país divers de parles i menges.
En aquesta tercera temporada, l’equip d’Escola Valenciana i la productora Bon Dia –encarregada de la part tècnica- ha viatjat a la Vistabella (Alt Maestrat), l’Olleria (Vall d’Albaida), València (l’Horta), Estivella (Camp del Morvedre), Llíria (Camp del Túria) i Benicarló (Baix Maestrat). Des d’aquests municipis han ensenyat com cuinar des d’uns cigrons en salsa, un samparot, una pericana i també postres com les orelletes o els carquinyolis. I mentre els fogons cremaven anaven aprenent què és un caduf, l’estri per caçar polps que gasten a Benicarló o la figura de Ferran Zurriaga. És el que la presidenta d’Escola Valenciana, Alexandra Usó, ha definit com «aliment per l’ànima» durant la presentació de la campanya.
La cuina com a opció revolucionària
Però «Tasta el valencià» és més que un programa de cuina i llengua. És també un recorregut emotiu i emocional per una societat que es nega a renunciar a ser com és i defensa la seua llengua, tradicions i territoris. Al llarg dels diferents capítols vas coneixent el seu teixit associatiu, les seues inquietuds i les seues històries. Com per exemple el cas de les dues «fines». Dues antigues treballadores de la seda d’Estivella, mares i iaies, que han fet de la cuina una forma d’activisme i de construcció de comunitats. «Hem cuinat bunyols per a tota l’escola, per les festes del poble, per a les Trobades d’Escola…». Cuinar –i menjar- en col·lectiu. Hi ha alguna cosa que puga definir millor l’esperit d’un poble que té la paella com a element identitari?
Suport a l’AVL
La campanya «Tasta el valencià» ha comptat amb el suport econòmic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i la seua presidenta, Verònica Cantó, ha estat present en la presentació. Des d’Escola Valenciana han aprofitat l’ocasió per mostrar el suport a la institució «en un moment en què el valencià és atacat i qüestionat», ha explicat Usó.
«La diversitat lingüística no està renyida amb un estàndard i cal defensar sempre els criteris científics davant un secessionisme sense recorregut», han demanat des d’Escola Valenciana.
