Ahir, el regidor de cultura de Borriana, el també diputat per Vox, Jesús Albiol, es vantava al seu perfil de Twitter d’haver anul·lat totes les subscripcions a revistes editades en valencià de la biblioteca municipal. Barrejant la decisió amb el «separatisme català» i «no ser catalans de segona», Albiol anunciava que els borrianencs deixaran de tenir accés a revistes com les infantils Cavall Fort i Camacuc –editada a Paiporta des del 1985-, la revista musical Enderrock o la de divulgació històrica Sàpiens.
Els primers en respondre han estat precisament els darrers. En una piulada, Sàpiens li ha resposta a Albiol que «si és per qüestions econòmiques, li podem fer arribar sense cost» la publicació i que «estem segurs que llegir l’ajudarà». Des de la revista, part del grup cooperatiu Abacus s’han compromés a fer-la arribar gratuïtament a totes les entitats de Borriana que ho demanin. I han acabat la piulada amb un « La llengua i la cultura no han de ser mai eines d’enfrontament, sinó de concòrdia. Visca la cultura!».
Després d’aquesta resposta, nombrosos internautes han anunciat la seua subscripció a Sàpiens, com a forma de donar suport a la iniciativa.
I si fora al revés?
Però Sàpiens no ha estat l’únic a opinar sobre la retirada de les revistes en valencià –sols pel fet d’estar editades en aquesta llengua- de la biblioteca municipal de Borriana, però la gran majoria són valencianoparlants de qualsevol dels territoris que compartim llengua.
Un dels pocs que han reflexionat en castellà sobre la qüestió ha estat el dibuixant de còmic Mauro Entrialgo, qui s’ha declarat fan del Cavall Fort des de menut, i també ha utilitzat el seu perfil de Twitter, amb molt d’èxit, per llançar aquesta reflexió: «Imagineu que qualsevol alcalde de qualsevol Comunitat on es parlen dues llengües retira totes les revistes que hi haja en castellà de la biblioteca municipal com ha fet el de Vox de Borriana amb les que no són en castellà. Hui obririen tots els telediaris amb açò».
I és fàcil d’imaginar la reacció dels mitjans, majoritàriament de Madrid, però també de valencians si es donara la hipotètica situació que proposa Entrialgo. De fet, tants que fa que aquests mitjans es dediquen a buscar hipotètiques persecucions lingüístiques al País Valencià, i ara que en troben una de ben evident i incontestable, resulta que han perdut tot l’interés.
