Sí, però no. O un sí a mitges. Aquest seria el resum de la sentència del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals (TACRC), un organisme depenent del Ministeri espanyol d’Hisenda, respecte al recurs presentat per l’empresa Cangenetics SL al plec de condicions per a la licitació dels “Serveis veterinaris i d’ADN caní per al control de femta, al terme municipal de Cullera”.

En concret, aquesta empresa al·legava que exigir el valencià a una empresa de fora d’aquesta autonomia era una “càrrega injustificada” i “mancada de proporcionalitat”. Entre les clàusules exigides per l’Ajuntament de Cullera per accedir a aquest contracte hi havia que les comunicacions “es realitzaran en forma bilingüe (valencià/castellà), posant de forma preferencial la versió en valencià” i la redacció d’un esborrany d’ordenança “com a mínim en valencià”. L’empresa assegurava que això significava “imposar el valencià” i que per tant era “il·legal”, a més de suposar una discriminació per a empreses d’altres territoris.

En aquest sentit, aquest tribunal administratiu ha dictaminat que “entra dins de la discrecionalitat” de les administracions l’exigència d’una llengua cooficial i, a més, té en compte que Cullera és un municipi valencianoparlant, per la qual cosa desestima el recurs de l’empresa demandant.

Però

La resolució administrativa, però, no és tan contundent i la desestimació és parcial. Entre altres coses, aquest òrgan també dictamina que l’ajuntament concorre en una “contradicció” en demanar que el valencià siga “preferencial” i recorda que aquesta mesura “seria inconstitucional. És “summament delicat imposar una norma cooficial per damunt de l’altra”, pot llegir-se a la sentència, deixant entendre que el mateix argument serviria en cas que no hi haguera cap clàusula que recordara l’obligació de fer-ho també en valencià. Encara que en aquest punt, la sentència no va més enllà.

En canvi, sí que es fixa en la clàusula on s’explicita que l’esborrany d’ordenança ha d’estar redactada “com a mínim en valencià”. Un redactat que considera que produeix “dubtes” sobre “si s’ha estimat el cost de presentar una versió en cada una de les llengües cooficials”, i exigeix a l’ajuntament que reculla “expressament i clarament l’exigència d’ambdues llengües cooficials” i “s’hi acomode el preu del contracte”.

Més notícies
Notícia: El nou llibre de Manel Joan i Arinyó uneix la muixeranga i la infantesa
Comparteix
"Estel al cel" és el nou llibre de l'escriptor de Cullera, "jubilat de mestre i expulsat de la política municipal"
Notícia: VÍDEO | Millora el teu valencià en un minut: taulell – tauler – tauló
Comparteix
Diari La Veu ofereix un capítol de la sèrie «Ben dit!», de la Universitat de València, cada diumenge
Notícia: Només el 17,5 % del cinema en català arriba al País Valencià
Comparteix
Un informe de Plataforma per la Llengua denuncia la baixa oferta i la manca de regulació efectiva
Notícia: VÍDEO | “Amb el cor”, l’himne del Correllengua Agermanat
Comparteix
Una vintena de músics de tot l'àmbit lingüístic han col·laborat per a fer possible la cançó que acompanyarà la cursa pel valencià

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa