Quin balanç fa del resultat de la consulta de la llengua base al centre que vosté dirigeix?
La veritat és que, igual que la resta de centres, anàvem un poc a cegues. Teníem l’esperança que, pel dia a dia amb les famílies, atés que ja utilitzàvem el valencià com a llengua vehicular en molts cursos, el resultat fora positiu. Des del principi, vam intentar assessorar les famílies, sempre amb la intenció que foren conscients de la sort que tenim de viure en un lloc on parlem dues llengües. Això no s’ha de perdre, al contrari, s’ha de potenciar. Al final, ha sigut una suma del treball fet i també de la consciència de la gent.
Per tant, el professorat es va implicar en el procés de conscienciació de la importància de la tria del valencià a l’escola?
Sí, en primer lloc, en l’àmbit local, tant els altres dos centres públics com el nostre i l’institut. A les escoles de primària, des del primer moment, vam abordar el tema des d’un punt de vista pedagògic. Volíem fer entendre el que es podia perdre si s’imposava una única llengua a l’ensenyament.
La proposta d’anar tots tres centres a l’una es va consensuar al nostre col·legi, el professorat va estar d’acord a fer els passos necessaris. Com que no es va poder revertir la consulta, ens vam centrar a informar les famílies perquè pogueren votar amb llibertat, però amb la informació necessària, que és el que realment faltava en aquest procés.
Tots els centres de Cocentaina van rebutjar la consulta en el Consell Escolar Municipal.
Sí, efectivament. Al Consell Escolar Municipal es va donar suport a un manifest signat per tots els centres, igual com es va fer en molts municipis, per mostrar el desacord amb aquesta iniciativa.
Considera que el resultat reflecteix el compromís del vostre projecte educatiu amb la llengua?
Sí, sempre hem intentat estar integrats en la realitat social del poble. Encara que som una escola concertada, no pot ser d’una altra manera. La gran majoria de la població parla valencià, i això ho veiem dia a dia. Respectem totes les llengües. Com ens va dir la inspectora: més que preguntar-nos si valencià o castellà, hauríem de preguntar-nos quines altres llengües volem potenciar per augmentar la competència lingüística.
Fins ara, quina presència tenia el valencià al centre?
Abans de la consulta, ja hi havia una presència considerable del valencià. Ho vam explicar a les famílies en les reunions en què exposàvem la poca informació que teníem: el canvi no seria substancial. Si votaven a favor del valencià majoritàriament, la presència de la nostra llengua milloraria. I així ha sigut: potser ara hi ha una assignatura més impartida en valencià en primària, per exemple.
Això demostra que les famílies del col·legi reclamen més valencià.
Sí. Ningú vol que li imposen res, i crec que la manera en què hem treballat des de fa dècades dona els seus fruits. La consciència lingüística dels pares d’ara és diferent: ja van estudiar en escoles i instituts en què hi havia presència del valencià, no com fa 30 o 40 anys. A més, l’usen habitualment, també en xarxes socials, WhatsApp… i això té un efecte positiu. Inclús la generació dels nostres pares, que no va estudiar mai en valencià, també en fa ús en mitjans digitals. Encara que faça faltes, és important que es comunique en la nostra llengua en aquests mitjans.
La presència del valencià a l’escola concertada és fonamental per a la seua normalització?
I tant. És un gran error associar la llengua a una ideologia o a una classe d’ensenyament. El valencià és patrimoni de tots. Som una escola concertada amb ideari religiós, i el valencià és present en les nostres celebracions pastorals des de fa més de 20 anys. Un rector que conec diu: “El nostre Senyor també entén el valencià, no cal passar al castellà per a resar”. Això ho diu tot.
Sobretot, en comarques com el Comtat, on el valencià és majoritari.
Exactament. Per exemple, una dona major que sempre ha parlat valencià, quan entra a missa, automàticament ha de passar-se al castellà per a pregar. No té sentit. Cal normalitzar l’ús del valencià en qualsevol àmbit. Aquesta normalització s’ha anat fent, millor o pitjor, des de fa dècades i ara els resultats es veuen: quan s’ha preguntat a les famílies, han triat el valencià amb llibertat i amb informació. Això demostra que el treball pedagògic és fonamental. Els beneficis d’aprendre llengües estan validats científicament, no sols en l’àmbit cognitiu, també en el comunicatiu, i encara més en un món globalitzat.
El seu col·legi ha obtingut resultats molt destacables a favor del valencià, fins i tot de més del 80% en alguns cursos.
Sí. I també en la matrícula per al pròxim curs: totes les famílies que han matriculat xiquets de 3 anys han triat el valencià de manera lliure. Esperem que això genere un efecte de bola de neu. La tasca informativa de l’equip directiu i del claustre és orientar, no manipular. Insistisc, orientar i informar les famílies. Després, evidentment, cadascuna ha de votar lliurement, però l’escola ha de proporcionar informació perquè aquesta llibertat siga real.
Cal fer més esforços per a promoure el valencià tant al seu centre com al conjunt de l’escola concertada?
Sí, i un dels reptes més grans és justament això. El nostre centre, tot i pertànyer a l’orde religiós franciscà, no està sotmés a directrius imposades. No som una escola diocesana, ja que tot l’Estat és província única. Però tenim llibertat per adaptar-nos a la realitat sociolingüística del territori. La realitat de Cocentaina no és la mateixa que la d’Alacant, Pego o Ontinyent, pose per cas, on també tenim centres. Però mai no ens diuen què hem de fer en matèria lingüística.
Així doncs, considera que s’haurien de desfer els clixés que associen l’escola concertada amb el rebuig al valencià?
Sí, exacte. Aquest és un dels desafiaments de l’escola concertada en general: trencar clixés i estereotips. Nosaltres participem activament des de fa temps en fòrums com el Dia d’Escoles Valencianes. Al principi sorprenia que una concertada hi assistira, però cal ser valents i fer passos. No totes les concertades són iguals. També seria interessant que les escoles diocesanes, amb el suport explícit de l’arquebisbe, mostraren el seu compromís públic amb la llengua.
