Soc graduada en Filologia Catalana per la Universitat de València des de l’any 2017. Hui m’he decidit a escriure estes línies perquè la indignació és suprema. Totes les setmanes participe, com molts companys i companyes docents interins, en el procés d’adjudicacions contínues. I totes les setmanes els professors de valencià hem de veure com la Generalitat Valenciana adjudica places de Valencià, llengua i literatura a professors d’altres especialitats i d’altres borses com Geografia i Història, castellà, anglés, cultura clàssica, francés, llatí, italià…Tots tenen un C2 de valencià i amb això passen per davant de mi i dels meus companys, que som els especialistes i que hem estudiat una carrera i es vulneren els nostres drets i ens desprotegeixen i ens deixen sense treballar donant prioritat a gent no qualificada.
El perjudici personal és més que greu, però què hi ha del perjudici cap a la matèria? Tots ho sabem, no? Permeten que es devalue l’ensenyament d’una assignatura que és la llengua pròpia per raons històriques de València. I ho fan amb la consciència de perpetuar el mal de llengua i ho fan sabent que estan anant en contra de l’especial protecció de la qual parla la Constitució Espanyola, i anant en contra de garantir el funcionament del rang de cooficialitat de la llengua dels valencians i de les valencianes que se suposa que està protegida per l’Estatut d’Autonomia. I tots els drets lingüístics i tot el respecte que es mereix qualsevol professional qualificat es perd en els interessos d’uns polítics i d’uns altres. I entre banderes, himnes, colors i altres merdes (amb perdó), tota la nostra cultura la deixem anar, la deixem apagar-se, perquè quan algú com jo que tant ha treballat, que tant ha estudiat, ara esta setmana veu com la plaça de valencià que ha demanat li l’adjudiquen a un professor d’educació física… Ja em direu quines ganes després de setmanes, després de tots els anys patint esta injustícia… Quines ganes queden si això es permet? Què ens impulsa a seguir quan tens tot un sistema damunt que no et deixa exercir la teua professió? Quan l’intrusisme laboral avança deliberadament i il·legalment, on estan els departaments de les Universitats Valencianes que imparteixen el grau de Filologia Catalana? Per què ho permeten? Signar un manifest no és suficient. La lluita hauria de ser constant i permanent, i ja no ho dic per protecció als graduats, no. Ho dic, perquè tots els anys fan campanya de promoció del Grau i parlen d’un èxit d’inserció laboral, crec que d’un 90%. De veres? Haurien de posar en marxa algun pla o els seus serveis jurídics, jo què sé. Alguna cosa que vaja més enllà de fer ponències o organitzar xarrades acadèmiques, que estan molt bé, això no dubte en cap moment. Però és que és a la Facultat on ens van ensenyar que ser graduat en Filologia Catalana a València és més que tot això, és convertir-se i actuar com a «agent social», perquè estem preparats i perquè som nosaltres els qui ens preparem per a incidir en la societat i per continuar defenent els drets lingüístics i per fer funcionar una llengua que encara hui està en procés de normalització social.
L’educació és una de les vies que des de 1983 amb la Llei d’Ús i Ensenyament possibilita l’enseyament del valencià. I tota una saga de treballadors de la llengua amb el seu treball incansable ho van fer permetre i no ens equivoquem, la vocació és clau i el respecte cap als esforços dels antecessors encara més, però, i sobretot, cal pensar que d’alguna cosa, els filòlegs catalans hem de viure, i no volem menjar d’alguna cosa: volem i exigim exercir la nostra professió sense patir intrusisme laboral. Estem demanant massa?
