Anna comparteix una experiència positiva sobre l’ús del valencià:
Es troba dos amistats, Lluís i Maria, en una plaça de València. Decidixen anar a fer-se alguna cosa a un bar. Lluís i Maria són castellanoparlants i progressistes. Anna s’expressa en valencià tota la conversa i Lluís i Maria, que tenen alguna competència lingüística i comunicativa en valencià, de tant en tant, també. És a dir, la conversa es desenrotlla en forma d’alternança de codi –implementada per les intervencions de Lluís i Maria en valencià.
La predisposició de l’Altre
El problema d’entendre’ns els castellanoparlants o castellanitzats quan parlem en valencià no és per problema del codi –les dos llengües són llatines-, sinó per la predisposició de l’Altre. Si és bona, s’esforçaran per entendre’ns, però si és roïna o no ens entendran o no voldran entendre’ns.
En el cas de l’anècdota de Vicent, el fet de Lluís i Maria siguen gent progressista fa que la seua disposició siga bona i que fera possible que Vicent poguera expressar-se tota la conversa en valencià. En cas que no n’hi haguera cap, caldria un estudi sobre la predisposició de la gent progressista cap a l’ús en valencià. Seria important perquè ajudaria els valencianoparlants a transformar les normes d’ús amb ells: a fer un ús ple del valencià i convertir la seua llengua en una llengua pública. Amb tot, a mi em fa la impressió que la gent progressista està a favor de l’ús del valencià. Tot és qüestió de comprovar-ho.
Parlem valencià
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info. A fi de facilitar la redacció de l’experiència positiva en l’ús del valencià, vos proposem aquest esquema: 1. Descripció de la situació, 2. Desenrotllament de la interacció i 3. Aprenentatges fets.
També poden compartir amb les seues experiències positives de caràcter col·lectiu ajuntaments, associacions, entitats, escoles, etc. enviant-les a la mateixa adreça de correu.
Situació del valencià
Els valencianoparlants, segons un text del sociòleg, Lluís Aracil, Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:
- Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
- Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
- Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
- Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavoreix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
- Etc.
