Antoni comparteix una experiència positiva sobre l’ús del valencià:
Va a un dels bars de costum on sol parlar en valencià. Demana l’aigua mineral i ix a la terrassa. Com que està ocupada, pregunta en valencià a una parella, si per favor pot deixar l’ampolla en la seua taula per a plegar-se un cigarret. De bon grat, li diuen que sí. Com que la xicota, li contesta en valencià, Antoni li pregunta d’on és. D’una ciutat valenciana, li contesta. I, a partir del tema del valencià, comença una conversa entre els tres sobre altres assumptes. La xicota de la parella i Antoni en valencià i el xicot de la parella en castellà. La sorpresa d’Antoni ve quan la conversa està prou avançada i el xicot de la parella canvia del castellà a valencià –un valencià prou bo, per cert. I d’ací al final, la conversa entre els tres es va desenrotllar en valencià.
Converses “normalitzades” en valencià
En aquesta anècdota, vegem que una conversa que s’haguera desenrotllat en castellà si la xicota de la parella i Antoni hagueren fet un ús restrictiu del valencià, en fer-ne tots dos un ús “normalitzat” s’ha desenrotllat primer, en alternança de codi; i, en acabant, en una conversa “normalitzada” en la llengua d’ací quan el xicot de la parella s’ha canviat del castellà al valencià. Un gir de 180°, doncs, per fer un ús “normalitzat” de la llengua d’ací. I, per descomptat, Antoni, en aquesta conversa, en fer-se real, va sentir el bar més seu.
Una anècdota que demostra que si els valencianoparlants s’aparten de l’ús restrictiu i es dediquen a fer un ús exploratori del valencià a fi de vore les possibilitats existents no sols poden arribar a tindre converses en alternança de codi, sinó també converses “normalitzades” en valencià. I les dos els faran sentir-se reals com a persones. Més, evidentment, les “normalitzades”.
Parlem valencià
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info. A fi de facilitar la redacció de l’experiència positiva en l’ús del valencià, vos proposem aquest esquema: 1. Descripció de la situació, 2. Desenrotllament de la interacció i 3. Aprenentatges fets.
També poden compartir amb les seues experiències positives de caràcter col·lectiu ajuntaments, associacions, entitats, escoles, etc. enviant-les a la mateixa adreça de correu.
Situació del valencià
Els valencianoparlants, segons un text del sociòleg, Lluís Aracil, Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:
- Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
- Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
- Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
- Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavoreix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
- Etc.
