Andrea explica una experiència positiva en valencià:
Va molt sovint a un establiment comercial a comprar. Normalment, parla valencià. L’altre dia una de les dependents li va contestar en valencià. En un prou bon valencià. Andrea li va preguntar si era valencianoparlant. I li va contestar que son pare era valencianoparlant, sa mare era immigrant. Va ser una xicoteta conversa només -hi havia cua-, però Andrea es va quedar contenta perquè havia facilitat una ocasió a la dependenta per a parlar en valencià.
Actitud no judicial
La impressió és que hi ha gent que:
- a) No té competència lingüística en valencià ni competència comunicativa.
- b) Té competència lingüística en valencià, però no competència comunicativa.
- c) Té competència lingüística i competència comunicativa.
Si els valencianoparlants volen que la gent que pertany als casos a) i b) s’incorporen al món en valencià, crec que hauran de desplegar una actitud no judicial i ser molt comprensius amb ells a fi que en la praxi vagen adquirint competència lingüística i competència comunicativa.
Parlem valencià
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info. A fi de facilitar la redacció de l’experiència positiva en l’ús del valencià, vos proposem aquest esquema: 1. Descripció de la situació, 2. Desenrotllament de la interacció i 3. Aprenentatges fets.
També poden compartir amb les seues experiències positives de caràcter col·lectiu ajuntaments, associacions, entitats, escoles, etc. enviant-les a la mateixa adreça de correu.
Situació del valencià
Els valencianoparlants, segons un text del sociòleg, Lluís Aracil, Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:
- Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
- Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
- Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
- Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavoreix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
- Etc.
Conclusió provisional: Els valencianoparlants, sense viure amb dignitat en la seua llengua, no poden tenir un lloc al món.
