Carles, “un valencià de València”, ens explica la seues experiències positives en l’ús del valencià i, abans, comparteix unes reflexions més generals:
“La primera és prou lògica: no podem pretendre que s’incorporen noves persones parlants si no hi ha una mínima exposició a la llengua. Els poders públics tenen molta responsabilitat en això, però la ciutadania valencianoparlant hem d’augmentar el nostre compromís amb l’ús de la llengua. Els que la parlem, intentar utilitzar-la sempre amb normalitat. Als qui us agradaria fer-la servir, però no teniu la seguretat, us anime a perdre la por (al principi direu alguna espardenyà, però de seguida veureu que us compensa).
La segona és que el benefici és molt major que el cost. Fa més de 30 anys que parle quasi exclusivament en valencià i potser he tingut només 3 experiències negatives i moltíssimes positives. En primer lloc, ens hem de llevar de damunt el prejudici que no ens entendran o ens generarà una situació incòmoda. Penseu que moltes de les persones que potser penseu que no entenen el valencià, han estat escolaritzades ací i, no sols el comprenen, sinó que moltes el parlen perfectament. És de veres que hi ha molta mobilitat, especialment en alguns sectors, i que hi ha un percentatge de situacions en què l’interlocutor no comprèn o, pel que siga, no ha tingut prou de contacte amb el valencià per a trobar-se còmode. Però tornem a la primera reflexió: Cal incrementar els temps d’exposició a la nostra llengua. En eixe escenari, si em demanen de manera educada que em passe al castellà, a mi em sol funcionar bé un ‘extra de simpatia’ i la següent frase: No te preocupes. Que eres de fuera y llevas poco tiempo aquí, no? Pués mira: ‘Tallat’ significa ‘cortado’ (les paraules que siguen). Hi ha un tercer escenari molt poc probable a la major part del domini lingüístic, que és el de qui no vol entrar al joc de l’escenari anterior i pot ser que fins i tot exigisca submissió lingüística. Tot i que la situació és indignant, no hem de perdre la compostura. Se li diu: No pasa nada. ¿Le puedes decir a tu encargada/o que salga, o a alguna persona que tenga competencia lingüística en la lengua oficial que yo, cliente, he elegido utilizar? Arribar a esta situació deixa palès que la persona és precisament una bona professional: per no haver-se preocupat per tenir una competència lingüística bàsica (en este cas, sols d’entendre!) en un idioma oficial del territori, per no saber gestionar situacions d’atenció a la clientela i perquè tot això suposa sobrecarregar a la resta del personal.”
Situacions satisfactòries
“Seguint esta filosofia, m’he trobat recentment dues situacions molt satisfactòries que us explicaré i que es donaren en el mateix dia: Al matí vaig fer una col·laboració en un programa de ràdio que condueix una persona sud-americana. Quan li vaig dir que la meua participació seria en valencià, va dir que li agradava molt que li parlara en valencià, que això feia que es trobaramés integrada. Vàrem fer tota l’entrevista cadascú en la seua llengua i molt bé! A la vesprada, una cubana, dependenta a un centre comercial, no només em va atendre sense cap problema en valencià, sinó que, a banda, em va dir que els estrangers que venen han de respectar la nostra llengua, que ella en any i mig ja ho entén quasi tot. Estic segur que molt prompte el parlarà, com altres molts exemples que m’he trobat de persones de l’Uruguai, de l’Argentina (la del forn el parla perfecte!), del Senegal…
En definitiva, siguem generoses i generosos, no ens autocensurem i intentem compartir sempre una de les nostres principals riqueses, la nostra llengua. La seua recuperació efectiva pot estar en el fet que fem eixe clic i, per damunt de debats estèrils i esterilitzants, augmentem el seu ús en tots els àmbits i les situacions.”
Parlem valencià
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info. A fi de facilitar la redacció de l’experiència positiva en l’ús del valencià, vos proposem aquest esquema: 1. Descripció de la situació, 2. Desenrotllament de la interacció i 3. Aprenentatges fets.
També poden compartir amb les seues experiències positives de caràcter col·lectiu ajuntaments, associacions, entitats, escoles, etc. enviant-les a la mateixa adreça de correu.
