Escola Valenciana denuncia el projecte de decret que modifica l’ordenació i el currículum de batxillerat al País Valencià, una proposta que veta els escriptors de la resta de territoris catalanoparlants i que, per tant, subratlla l’entitat, és una mostra de “les polítiques de ‘desculturació’ motivades” de la Conselleria de Cultura, encapçalada per Carmen Ortí. “Les seues accions no són casuals. Aquest és un més dels intents d’invisibilitzar la nostra llengua i la nostra cultura, així com els llaços innegables amb altres territoris”, remarca
Per això, Escola Valenciana ha fet públic un document d’al·legacions amb l’objectiu de facilitar que centres educatius, entitats i particulars puguen formular les seues pròpies esmenes davant l’administració. El text, elaborat per Jaume Fullana i presentat inicialment per CAPPEV – Marina Alta, s’ha preparat amb vocació pública i assenyala, a més, possibles “motivacions” a traure a consulta pública aquesta modificació tan important per als centres “just el dia en què comencen les vacances escolars de Pasqua”. Les al·legacions es poden presentar fins al 17 d’abril.
Escola Valenciana considera que la proposta de la Conselleria d’Educació presenta “deficiències i incoherències significatives” que afecten directament la qualitat del sistema educatiu valencià, i “especialment al tractament de la llengua pròpia”. Rosanna Martínez, presidenta de l’entitat, assevera que aquesta reforma no respon a cap motivació “acadèmica o pedagògica”, sinó que “s’emmarca dins d’una estratègia clara de fragmentació del català i de manipulació ideològica”.
“Recurs públic”
El document presentat per CAPPEV – Marina Alta assenyala factors com la “minorització del valencià amb l’ús de categories geogràfiques restrictives per al valencià”, mentre que aquestes són “extensives per al castellà”, llengua a què es refereixen repetidament com “espanyola” i “hispànica”. Troben una clara “censura d’autors”, ja que a les propostes de “lectura guiada s’exclouen deliberadament autors i autores de l’àmbit català i balear”. També denuncien falta de transparència, perquè es fa referència a un “estudi detallat” al qual no s’ha proporcionat accés, retallades en l’autonomia dels centres i en matèries, i “fins i tot una modificació en la matèria d’Història d’Espanya on es prioritzen determinats tipus de terrorisme en detriment d’altres, allunyant-se del deure de memòria democràtica”.
La coordinadora i Escola Valenciana pretenen que aquestes al·legacions siguen un “recurs públic”, una “guia pràctica” perquè qualsevol persona o entitat puguen presentar les seues al·legacions.
Escola Valenciana fa una “crida a la participació activa de tota la societat per defensar un currículum coherent i respectuós amb la nostra llengua”. Assenyala que tant la presentació del document en GVA Participa com parlar-ho en persona o xarxes és “rebatre les seues polítiques arbitràries”.
