L’advocat aragonès Jorge Pueyo (1995), militant de la Chunta Aragonesista, ha esdevingut diputat al Congrés espanyol després de concórrer com a cap de llista per la demarcació de Saragossa amb el seu partit, que s’ha aliat amb Sumar en aquestes eleccions. Pueyo, defensor i divulgador de la llengua aragonesa a través de les xarxes socials i de la televisió, pretén portar aquesta lluita al Congrés en un moment que es presenta il·lusionant, després de l’anunci que es permetrà l’ús de les llengües cooficials en aquesta cambra. L’aragonès, per contra, no gaudeix d’aquest estatus, i Pueyo es mostra un punt crític amb l’anunci realitzat per la nova presidenta del Congrés, Francina Armengol.
-Què l’ha animat a presentar-se com a diputat al Congrés espanyol?
-Quan després del 28 de maig vam constatar que s’apropava una època de retrocés dels drets lingüístics, culturals i socials a l’Aragó amb la victòria de PP i Vox vam ser conscients que s’havia de fer alguna cosa. Aquesta gent vol acabar amb tot, tal com ja hem vist. I com que ja havia parlat amb amics i amb companys de la possibilitat de dedicar-me a la política, aquest 23 de juliol el vam identificar com una oportunitat. I em vaig animar, em vaig presentar a les primàries amb el meu partit i vaig obtindre el suport del 90% dels qui van votar. Alhora, com que la Chunta Aragonesista va ser el partit de la coalició que més vots va obtindre a les eleccions municipals a la província de Saragossa, va poder situar un candidat seu com a primer de la llista el 23 de juliol.
-Una vegada s’ha convertit en diputat, supose que una de les seues intencions és visibilitzar la llengua aragonesa al conjunt de l’Estat.
-Exactament. I crec que ho hem començat a aconseguir. El fet que, per primera vegada, es fera el jurament o promesa en aragonès al Congrés, crec que és una forma de fer-ho visible. Tot i així, m’ha decebut que la nova presidenta de la cambra, Francina Armengol, haja fet el seu discurs referint-se al català, a l’èuscar i al gallec, però que no haja esmentat l’asturià i l’aragonès. A més, cal dir que l’aranès també és una llengua oficial, i la presidenta tampoc no s’hi va referir.
-Amb PP i Vox governant a l’Aragó, què contempla que poden fer contra la llengua aragonesa i contra el català de la Franja?
-Poden fer de tot, i ja ho estan fent. Si segueixen el model ideològic de la Plataforma No Hablamos Catalán, que d’alguna manera és el referent cultural i lingüístic d’aquests partits, assumiran el relat que «la fabla», que és la manera que tenen de referir-se a l’aragonès, és un invent; i que a l’Aragó no es parla català, sinó que es parla en «xapurriau», que segons ells és diferent a cada poble. Això significa l’eliminació absoluta de la llengua, que és el que pretenen PP i Vox amb el seu pacte de govern. Volen eliminar la Direcció General de Política Lingüística i volen revisar la Llei de Llengües que van aprovar el PP i el PAR [Partit Aragonès]. Es tracta d’una llei molt limitada, però tot i així la volen eliminar. Volen, en definitiva, eliminar la llengua aragonesa, que no sé com poden fer-ho si no eliminen els seus parlants… Però en aquest sentit esperem que el cisma PP-Vox que s’està produint al Congrés dels Diputats s’acabe produint també a l’Aragó i que el PP s’aproxime més a la línia del PAR que a la de Vox. Però no crec que això passe. Crec que a l’Aragó utilitzaran tots els recursos possibles contra la llengua.
-Quina és la situació de la llengua aragonesa a l’Aragó en termes d’oficialitat?
-Segons la UNESCO, l’aragonesa és una de les llengües amb més perill de desaparició del món. Té vora 10.000 persones que la parlen, i cada dia en moren més parlants. També hi ha persones que, per motius evidents, la deixen de parlar. L’aragonès pateix una situació de disglòssia i de glotofàgia brutal davant el castellà. I a nivell legal, hi ha una Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que va ser creada pel Govern de l’Aragó per a estandarditzar l’idioma. També té, encara, una Direcció General de Política Lingüística. I a nivell oficial es troba en la mateixa situació que l’asturià: són llengües reconegudes per sengles estatuts d’autonomia, que en reconeixen l’existència i demanen protegir-les per preservar la pluralitat lingüística. Però l’aragonès, com l’asturià, no compta amb l’estatus d’oficialitat. En aquest aspecte hi ha com quatre escalons: la llengua oficial, que és el castellà; les cooficials, que són el català, l’èuscar, el gallec i l’aranès; després hi hauria les denominades «llengües pròpies», que serien l’asturià i l’aragonès; i per sota la resta de llengües que no compten amb cap reconeixement.
-I per què fins ara l’aragonès no ha estat reconegut oficialment a l’Aragó?
-Entre altres raons, perquè l’últim president que hem tingut a l’Aragó, Javier Lambán (PSOE) va dir que mentre ell en fora president l’aragonès mai no seria reconegut com a llengua oficial. És un posicionament contrari al PSOE d’Astúries, que sí que ha dit que lluitarà per l’oficialitat de l’asturià. De fet, el partit Foro Asturias va ser qui finalment va impedir aquest reconeixement.
-Què espera d’aquesta nova etapa al Congrés espanyol?
-Espere poder donar veu a l’Aragó. No només visibilitzar la llengua, sinó també tots els problemes de l’Aragó que mai no superen les nostres fronteres. És trist, però l’Aragó està invisibilitzat, i molts diputats l’utilitzen com una mena de trampolí per a créixer políticament dins d’Espanya. I poques vegades ens trobem diputats, com va ser el cas de José Antonio Labordeta o de Chesús Yuste, que el que volen és lluitar i visibilitzar la situació de l’Aragó. Però si el que tenim són diputats sotmesos a la disciplina de partit, aquest objectiu es complica. Jo, dins del grup de Sumar, he de tindre eixa veu pròpia, i estem demostrant que la tenim. Farem política pròpia per als aragonesos amb el suport del grup parlamentari de Sumar.
-Chunta Aragonesista, el seu partit, té relació formal amb Compromís i amb Més per Mallorca, que també tenen diputats al Congrés. Hi pensen desenvolupar iniciatives conjuntes?
-Sí. Les relacions amb aquests partits són de tipus formal i també informal. Té gràcia perquè en el grup de Sumar hi ha Catalunya En Comú, Compromís i Més per Mallorca, que entre ells parlen en català, tal com també fan amb mi, i jo els parle en aragonès. He de dir que he al·lucinat quan he comprovat quant de català es parla al Congrés, no ho sabia. Però després ho penses, fas comptes del nombre de diputats catalanoparlants que n’hi ha, i sí, té lògica. I la relació amb Compromís i Més per Mallorca, formalitzada en l’Acord del Túria amb altres partits, marca unes línies conjuntes d’actuació.
-Com valora la manera com s’ha constituït la Mesa del Congrés, a canvi del reconeixement del català, del gallec i de l’èuscar a la Unió Europea i de la possibilitat d’expressar-se en aquestes llengües a la cambra baixa?
-Ho valore positivament per a aquestes llengües. Però de la mateixa manera que s’han fet promeses electorals durant la campanya dient que l’aragonès també ha de tindre el seu reconeixement com una llengua que es pot fer servir al Congrés, vull pensar que la presidenta del Congrés no s’ha oblidat d’aquesta qüestió, que per a nosaltres és essencial. Treballarem perquè dins de Sumar es promoga que dins del Congrés es puga parlar també en aragonès. La qüestió és que no costa tant: no s’ha de posar el filtre en les llengües cooficials, sinó en les llengües de l’Estat. Això és el que importa. Els estatuts de l’Aragó i d’Astúries reconeixen l’existència de les seues llengües. No sé per quina raó el Congrés s’ha de limitar a l’expressió en les llengües catalogades com a cooficials. I encara entenc menys perquè s’han oblidat de l’aranès, que també és cooficial. El plurilingüisme és molt més que el reconeixement del català, de l’èuscar i del gallec.
-Si vostè intervinguera en aragonès al Congrés, li ho impedirien des de la presidència de la cambra?
-Sí.
-I més enllà de la llengua, pel que fa a la possible investidura de Pedro Sánchez, pensa que serà possible amb els vots dels partits independentistes?
-Bé, la decisió sobre la Mesa del Congrés és un pas en aquesta direcció. Ara, veurem. Però pense que sí, que la possibilitat que el conjunt de l’Estat plural s’aglutine és una oportunitat davant l’Espanya que proposen des de PP i Vox, on no caben ni la meitat dels habitants de l’Estat. Crec que, en aquest sentit, la visió plurinacional, multicultural i plurilingüística sempre serà millor, perquè ací sí que hi cap tothom. Crec que aquesta és l’única solució que té l’Estat espanyol.
-Vostè es va fer conegut visibilitzant l’aragonès a través d’internet i de la televisió. Aquesta nova etapa com a diputat li impedirà continuar fent aquesta feina?
-No sé quina càrrega de treball tindré, però hauré de renunciar a molts projectes, com ara el programa de televisió «A escampar la boira». El noticiari de Youtube tampoc no el podré fer, però sí que m’agradaria fer una mena de diari setmanal en què explique les interioritats del dia a dia al Congrés. I el projecte que sí que he de tirar avant siga com siga és l’acadèmia de l’aragonès, amb el curs d’aragonès que vull fer i en què hi ha més de 900 persones apuntades i que començarà a l’octubre. Hi estic treballant amb filòlegs, amb càmeres, amb pedagogs… És un treball ja mig fet que he de culminar sí o sí.
-Per últim, i curiosament, del que més s’ha parlat en la seua estrena com a diputat és de la corbata extravagant que portava. També la van portar José Antonio Labordeta i Chesús Yuste quan eren diputats de Chunta Aragonesista. Quin significat té?
-Eixa mateixa corbata, perquè els tres hem utilitzat la mateixa, la va utilitzar per primera vegada José Antonio Labordeta l’any 2000. Era en homenatge a l’artista que la va dissenyar, el basc Agustín Ibarrola, tal com explicava Labordeta al seu llibre Memorias de un beduino en el Congreso de los Diputados. Chesús Yuste se la va posar al 2011 en memòria de Labordeta, que havia mort un any abans. I ara, al 2023, com una mena de tradició, me l’he posat jo, i ha sigut notícia en tots els mitjans: La Sexta, Telecinco, Aragón Televisión, TVE, eldiario.es… Ha eixit per tot arreu, i crec que és un gest bonic. Jo, a Labordeta, el vaig conèixer molt poc en persona, però mon pare sí que el va conèixer més. Vaig poder acudir a la seua vetlla, que es va celebrar a les Corts d’Aragó, i va ser un moment que recordaré tota la vida. Els aragonesos li tenim molta estima, i jo també ho volia reflectir.
