«Les declaracions del Consell sobre la llengua són una cortina de fum perquè no es parle d’altres coses»

-Cap a on pensa que pot arribar legalment el govern valencià en tot el que vol fer contra la llengua?

-Em fa la impressió que tot això, les declaracions del Consell sobre la llengua, són una cortina de fum perquè no es parle d’altres coses, com ara de les privatitzacions de les ITV i de la sanitat, per exemple. No sé si hi ha una part d’això. D’altra banda, entenc que el pacte amb Vox força el PP a ser encara més bel·ligerant contra la llengua, a dir coses més salvatges de les que dirien en una altra situació, amb tal de cohesionar el govern. El mateix Mazón, després de la polèmica, va assegurar que respectarien l’AVL, però que s’han d’incorporar «altres sensibilitats». Crec que, el que sí que faran, no sé si tant en el tema de la llengua com en el de la denominació, és apartar tant com puguen el valencià en l’ensenyament, un camp en què s’ha avançat, i crec que se centraran en eixe punt, en el de conflictivitzar la llengua per a intentar apartar al màxim possible el valencià de les escoles i de la televisió i la ràdio públiques. Les declaracions del conseller d’Educació en el tema de la llei de plurilingüisme anaven en aquesta direcció, tot defensant el que ell en diu «llibertat lingüística», entenent aquesta «llibertat» com l’intent que la gent puga no estudiar en valencià.

-És possible, legalment, introduir criteris en l’AVL d’entitats allunyades de l’academicisme?

-Crec que és relativament complicat. L’AVL és una institució reconeguda en l’Estatut d’Autonomia i té una llei pròpia. Però també és cert que la Conselleria d’Agricultura ha fet comunicats utilitzant les anomenades «Normes del Puig». Això no arribarà a l’ensenyament, perquè cap mestre les admetrà, però ho introduiran tant com puguen en determinades situacions, com ara en els comunicats. I, arribat el cas, si no poden fer servir les Normes del Puig, com que no combreguen amb les normes establertes, utilitzaran només el castellà, que al remat és el que volen. El que es pretén és, més que veure quin valencià s’utilitza més, utilitzar el castellà tant com siga possible. I supose que, mentrestant, faran pressió perquè dels seus afins puguen entrar a l’AVL. No sé si podran fer-ho o si podran canviar la llei de l’AVL i permetre-hi l’accés de qualsevol persona.

-Els donaria rèdit?

-Per descomptat, si pensen que els dona rèdit ho intentaran fer. De la mateixa manera que el PP es va engolir Unió Valenciana, l’objectiu que tenen ara ara és engolir l’electorat de Vox i acabar amb eixe partit per a quedar-se amb el seu electorat. I si així pensen que ho poden fer, ho faran. Caldrà veure, en aquest sentit, com acaba la situació política a l’Estat espanyol, que també influirà.

-Missatges com el de la Conselleria d’Agricultura escrits amb les Normes del Puig poden tindre conseqüències legals?

-No. És molt difícil. Si justifiquen que està escrit amb faltes d’ortografia es poden defensar amb facilitat. No li veig molt de recorregut. No veig que això siga fàcil. Altra cosa és que el govern o la conselleria declaren que no faran cas de l’AVL i que no respectaran l’Estatut amb una declaració explícita. Això sí que podria resultar un problema, però un tuit amb errades ortogràfiques no pot tindre conseqüències penals. Sempre poden dir que qui l’ha redactat és una persona que no sap escriure en valencià. Però amb les declaracions en contra del que marca l’Estatut, crec que sí que es podria intentar alguna actuació legal.

-Quina?

-Crec que, en eixos casos, si una autoritat diu que no seguiran les normes de l’AVL, sí que es podria obrir algun procediment administratiu per incompliment de l’Estatut. Però crec, precisament per això, que no faran una declaració solemne en aquest sentit. Mazón ja ha dit que respectaran l’AVL, i Ana Vega, síndica de Vox, també, després que Llanos Massó defensara públicament les Normes del Puig.

-Pel que fa a les universitats, el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, va suggerir que el nom de Filologia Catalana hauria de canviar pel de «filologia valenciana».

-En principi no tindrien cap marge. Els títols universitaris són proposats per les pròpies universitats, i després el Ministeri, a través del Registre d’Universitats, Centres i Titulacions (RUCT), avalua cada títol. D’aquesta manera. el Ministeri avalua cada grau. Per tant, cada títol ha d’esmentar assignatures, com s’imparteixen, etc., i per això no tenen cap marge, perquè cap departament de Filologia Catalana ho proposarà. Després pot passar que un futur govern del PP a l’Estat pressione les agències de qualitat amb aquesta finalitat, però és molt complicat que aconseguisca un objectiu com aquest.

-I, finalment, pel que fa a la denominació català/valencià promoguda pel PSPV, què en pensa?

-Respecte a la doble denominació proposada pel PSPV, resulta molt curiós que aquest partit sempre actue a la contra i a intentar rebaixar la presència de la llengua. Els socialistes han estat governant a l’Estat en aquesta última legislatura, i mai no fan cap proposta sobre la llengua, així com tampoc la fa el PSPV, que ha estat liderant el Botànic els últims huit anys. Ara, quan el grup de Junts fa una proposta i diu d’incloure el català al Congrés, immediatament és el PSOE el que apareix per a intentar aigualir-ho fent creure que estan intentant integrar-hi els valencians. Però els valencians ja estem integrats amb el nom de català, no cal que el rebaixem. Després, els socialistes fan la proposta de català/valencià, i així tenim, diríem, la lluita creada entre els partidaris i detractors. Aquestes propostes no són mai propositives, sempre són una reacció davant una proposta seriosa, com la de demanar que s’incloga el català en el Congrés, i resulta que és aleshores quan apareix el PSOE per a obrir un nou debat. Però el debat no és eixe: el debat real que hi ha actual al País Valencià és l’ús i la pervivència del valencià davant el castellà. Eixe és el debat real, si el valencià té o no té futur, si està present en les institucions o no, si està present en l’ensenyament o no, i si es respecten o no els drets lingüístics dels valencianoparlants en l’ensenyament, en l’administració, en les empreses privades, en la sanitat… D’això no ens preocupem, ens preocupem de la doble denominació. També ens podem preguntar què passa amb les webs dels ministeris, ara que està governant el PSOE, i això és un autèntic desgavell: en uns llocs apareix valencià i català de manera separada. Aquest és el vertader debat: l’Estat és realment plurilingüe? Eixe debat no l’enceta el PSOE. Evidentment que no som un Estat plurilingüe, perquè no s’hi pot funcionar si no és en castellà. Per tant, el debat no és la doble denominació, sinó quin ús i quin valor té el valencià.

Dit això, respecte a la doble denominació, jo no n’estic a favor: crec que pot portar a errors més que altra cosa. Crec que hi ha altres solucions que ja s’han explorat. Per exemple, el que diu l’Estatut de la Universitat de València. O per exemple, la proposició no de llei que hi ha en una comissió d’Educació del 20 de maig de 1997, on diu que el Congrés dels Diputats insta el Govern espanyol a «establir els mecanismes oportuns per a garantir que les disposicions de caràcter general emanades de l’Estat i les publicacions dels òrgans de la seua administració respecten l’ús de les llengües oficials basca, gallega i catalana, aquesta última amb la denominació estatutària i històrica de valencià a la seua comunitat autònoma». Aquesta seria una fórmula perfecta que podria existir. L’altra solució és la que nosaltres proposem al nostre llibre Igualtat lingüística, capgirar el desús i la subordinació, que en un seguit d’apartats expliquem la definició que es pot fer del valencià dins d’un context legal^*.

No oblidem, seguint amb el que déiem anteriorment, que divendres el PSOE es va despenjar amb una altra proposta en què ja no es deia el nom de les llengües al reglament del Congrés, sinó que en diuen «llengües oficials establertes en els respectius estatus d’autonomia». És a dir, exactament el mateix que diu la Constitució espanyola. Per tant, aquest Estat valora la pluralitat lingüística? No. Hi ha una única llengua que sí que s’estableix, que és el castellà, i les altres depenen del que diguen els respectius estatuts d’autonomia. Per tant, en el cas dels valencians, tornem a la indefinició. Per això el debat no és la doble denominació, sinó si el Govern espanyol i el PSOE volen que l’Estat siga realment plurilingüe, que se’n faça ús de la llengua i que es respecten els drets dels catalanoparlants i dels parlants de les altres llengües de l’Estat.

^*

^{Títol VI. La unitat de la llengua i la cooperació amb la comunitat lingüística}

^{Article 38. Unitat de la llengua i equivalència de les denominacions}

1. El valencià és un patrimoni que el poble valencià comparteix amb altres territoris, amb els quals constitueix una mateixa comunitat lingüística: Catalunya i les Illes Balears, la franja oriental d’Aragó, la comarca del Carxe dins la Regió de Múrcia, el Principat d’Andorra, el departament dels Pirineus Orientals dins la República Francesa i la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, dins la República Italiana.

2. Es reconeixen com a equivalents les denominacions populars i oficials que rep la llengua arreu de la comunitat lingüística i, en especial, valencià, llengua valenciana o idioma valencià, segons l’Estatut d’Autonomia valencià, i català o llengua catalana, en la legislació de la resta de territoris i també en els estatuts de la majoria de les universitats públiques valencianes.

3. En cap cas la diversitat onomàstica no pot ser un obstacle per a la consideració com a llengua unitària i perquè se’n faça un ús comú i coordinat. En els usos i els documents oficials que superen el marc territorial valencià, la Generalitat Valenciana ha de garantir que hi haja una versió unitària vàlida per a tota la comunitat lingüística.

4. En la comunicació amb entitats públiques i privades dels territoris d’aquesta comunitat lingüística, la Generalitat Valenciana i l’administració local han d’emprar el valencià.

Article 39. Cooperació amb la comunitat lingüística

1. La Generalitat Valenciana ha de promoure l’establiment de mesures i institucions adreçades a coordinar i refermar la unitat de la llengua compartida en col·laboració amb els altres territoris de la comunitat lingüística.

2. La Generalitat Valenciana i, en general, els poders públics han de vetlar per la unitat de la llengua i han de fomentar-ne l’ús i la projecció exterior i la comunicació entre els pobles que conformen la comunitat lingüística.

3. La Generalitat Valenciana ha de promoure acords, convenis i tractats amb les comunitats autònomes aragonesa, balear, catalana i murciana i amb els estats andorrà, francès i italià per a fomentar l’intercanvi cultural entre tots els territoris i comunitats que con- formen aquesta comunitat lingüística amb la finalitat de promoure la coordinació i la cooperació entre comunitats o entre estats en matèria de política lingüística i assegurar, amb les mesures adequades, la promoció, l’ús i la protecció de la llengua compartida, a fi de garantir-ne la generalització i l’extensió del coneixement i l’ús en tot l’àmbit lingüístic, amb respecte per totes les varietats.

4. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua podrà formar part, juntament amb les altres institucions designades oficialment com a referència normativa en cada territori, d’una entitat de coordinació en matèria de referència lingüística.