Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Sis entitats d’arreu de l’Estat han tornat a exposar sinèrgies per reclamar, de manera unànime, els partits catalans, valencians, balears, bascos i gallecs a utilitzar la seua capacitat de negociació perquè la llei espanyola de l’audiovisual compte amb més presència de les llengües minoritzades de l’Estat. La llei es començarà a tramitar al Congrés aquest mes de febrer i encara no hi ha cap garantia que les llengües no castellanes de l’Estat siguen respectades al text legal.
Les entitats, d’aquesta manera, demanen als partits dels seus territoris que lluiten per garantir una presència digna del català, del basc i del gallec en qüestions com ara els subtítols o els doblatges en els continguts audiovisuals fets amb llengües diferents del castellà i procedents de les plataformes d’arreu del món.
No és la primera vegada que aquestes entitats escenifiquen un objectiu compartit. Al mes de desembre ja es van reunir a Madrid per establir les bases sobre les quals calia exigir els termes en què s’aprovara la llei espanyola de l’audiovisual. Termes basats en el respecte als drets lingüístics de tota la ciutadania de l’Estat. Així, les entitats Acció Cultural del País Valencià, Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear, Plataforma per la Llengua, A Mesa Pola Normalización Lingüística i Euskalgintzaren Kontseilua van presentar una declaració amb set punts adreçats a l’objectiu esmentat. Són aquestes sis organitzacions les mateixes que ara han intensificat l’exigència per garantir la presència de llengües minoritzades en els continguts audiovisuals.
Concretament, les entitats recorden que la pressió exercida ha desembocat en l’obligació que les plataformes audiovisuals amb seu a l’Estat espanyol incorporen doblatges i subtítols als seus catàlegs «sempre que estiguen disponibles i sempre que siga tècnicament viable». Les plataformes esmentades exigeixen anul·lar aquest matís per evitar, així, previsibles elusions a l’hora de complir amb l’obligació de garantir la presència audiovisual del català, del basc i del gallec.
Fruit d’aquesta pressió, el Ministeri d’Economia, liderat per la vicepresidenta Nadia Calviño –qui elabora aquesta llei– va garantir la creació d’un fons de 10,5 milions d’euros, tot i que la mesura és considerada com a insuficient per part d’aquestes entitats. A més a més, puntualitzen aquestes organitzacions en un comunicat, «es tracta d’una partida pressupostària que pot no tenir continuïtat en el futur i la seua efectivitat depèn de la predisposició de les plataformes a l’estranger d’aprofitar o no aquestes subvencions». Per això, les organitzacions signants demanen que la presència de continguts en les llengües minoritzades de l’Estat no depenga de la voluntat de les plataformes d’origen estranger, sinó de «quotes concretes contemplades a la llei, com en el cas del castellà».
Al seu torn, aquestes entitats reclamen també que les quotes d’inversió i producció de nous continguts en versió original en aquestes llengües siga més alta que la que es preveu en el projecte de llei. El percentatge d’aquests continguts en català, basc o gallec seria del 0,5%, percentatge que exigiria uns 15 milions d’euros anuals d’inversió, xifra considerada com a «insuficient» per part de les entitats, que demanen «com a mínim el doble» per respectar el pes poblacional dels territoris amb llengües pròpies no castellanes.
Per últim, les organitzacions per les llengües minoritzades de l’Estat lamenten el «menyspreu absolut» que, diuen, han tingut la majoria de plataformes internacionals per les llengües pròpies dels diferents territoris de l’Estat durant l’última dècada. Una constatació que els fa augmentar les seues exigències, desplegades en un conjunt de propostes d’esmenes que poden consultar en el document adjunt.
