Gemma ens explica la següent experiència positiva sobre l’ús del valencià:
Torna a veure un conegut seu castellanoparlant, X, que la té ben considerada i que està assegut amb sa mare dinant. Gemma el saluda i es posa a conversar amb els dos. Gemma li parla en valencià i X, en comptes de parlar-li en castellà, ho fa en valencià com pot i esforçant-se molt. Davant la deferència d’X de parlar-li en valencià, Gemma li diu que no es preocupe, que parle en castellà, però X li contesta que vol parlar en valencià per a aprendre’l. Al final, queden els dos que, quan es vegen, Gemma li ensenyara a parlar en valencià.
Estatus social
La meua impressió és que el fet que X s’esforçara a parlar en valencià té a veure amb l’estatus que té Gemma per a X. Hui dia hi ha ja molta gent valencianoparlant d’estatus social alt. Això vol dir, crec, que si aquesta gent convertiren el valencià en una llengua pública, de rebot, la llengua d’ací adquiriria també eixe estatus i als valencianoparlants ens tractarien amb més respecte i dignitat.
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info. A fi de facilitar la redacció de l’experiència positiva en l’ús del valencià, vos proposem aquest esquema: 1. Descripció de la situació, 2. Desenrotllament de la interacció i 3. Aprenentatges fets.
També poden compartir amb les seues experiències positives de caràcter col·lectiu ajuntaments, associacions, entitats, escoles, etc. enviant-les a la mateixa adreça de correu.
Situació del valencià
Els valencianoparlants, segons un text del sociòleg, Lluís Aracil, Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:
- Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
- Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
- Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
- Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavoreix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
- Etc.
Conclusió provisional: Els valencianoparlants, sense viure amb dignitat en la seua llengua, no poden tenir un lloc al món.
