El Col·lectiu de Lingüistes d’À Punt (CLÀP) dubta “definitivament” que “hi haja hagut cap reculada ni que hagen tingut intenció de rectificar” la decisió de no comptar amb lingüistes per a les produccions externes, presa a principis de maig per la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACVSA), encapçalada per Vicente Ordaz, tal com va assegurar el director general de la cadena pública, Francisco Aura.
Per això, CLÀP exigeix públicament a la CACVSA que “incorpore la figura del lingüista en la nova edició del Llibre d’estil com a professional encarregat d’assegurar la correcció lingüística, vetlar pel bon ús de la llengua, fer respectar la normativa i assessorar en matèria lingüística en les produccions de la cadena”. Igualment, exigeix que “recule en la decisió d’eliminar l’obligatorietat de comptar amb un lingüista en les produccions externes“. “Ho exigim com a valencians i valencianes de la mateixa manera que exigim una radiotelevisió pública, de qualitat i en valencià“, remarca el col·lectiu.
Qui s’ocupa de la correcció lingüística?
Així, CLÀP explica que “a hores d’ara, només un nombre reduït de lingüistes està en actiu i és en produccions que ja estaven en marxa” i que “en les produccions noves que figuren en la graella de televisió i ràdio no hi ha lingüistes homologats fent-se càrrec de les correccions ni de l’assessorament lingüístic”. I subratlla que desconeix “qui s’ocupa de la correcció lingüística de les produccions de la radiotelevisió pública valenciana, però és evident que no està en mans dels professionals del sector que estem acreditats i formats per a fer-ho”.
En aquest sentit, l’entitat mostra preocupació pel fet que “des de la CACVSA no s’hagen explicat de manera pública els canvis en À Punt respecte a la llengua i als lingüistes”, i denuncia “la falta de transparència i comunicació en una decisió tan important com és assegurar que un producte tinga la qualitat lingüística que els valencians i valencianes mereixem”. “De qui depén la decisió de comptar amb un lingüista homologat? De la voluntat de les productores? De la sensibilitat lingüística de qui dirigeix i produeix el projecte? Sense la supervisió lingüística de la programació, l’ús de la llengua no és més que una caricatura grollera que no és pròpia d’una cadena que pretén ser el referent per a tots els valencians i les valencianes”, assevera.
El nou Llibre d’estil
CLÀP indica que “en la pàgina 41 de la nova edició del Llibre d’estil podem llegir: ‘[…] la comunicació clara suposa conjugar un equilibri entre el que expressaríem de manera natural i accessible, amb les nostres paraules, i el rigor que exigeix la correcció lingüística, de manera que ens entenga un públic ampli, que se senta identificat amb una expressió genuïna i directa'”. No obstant això, adverteix, “en cap lloc no es menciona la figura del lingüista, que és qui realment està preparat per a assegurar aquest equilibri que mencionen. Qui ha de fer i qui està fent aquesta feina, si s’està fent?”, es pregunta.
Pel que fa a la nova edició del Llibre d’estil, el col·lectiu afirma que necessitaria “molt més que les breus línies d’un article per a parlar-ne”. “A grans trets, observem que es dilueixen de manera preocupant els registres formal i informal, i paraules que són col·loquialismes o es consideren la segona opció en el diccionari passen a ser la primera opció d’ús sense miraments”, assegura. “De cap manera s’hauria d’usar el mateix registre en els informatius o els magazins que en una sèrie de ficció de comèdia o una entrevista espontània pel carrer”, recalca.
“Voluntat d’empobrir la llengua”
En aquest línia, CLÀP alerta que “aquesta nova edició del Llibre d’estil, lluny d’oferir una llengua de qualitat digna dels mitjans de comunicació públics valencians, denota una dubtosa voluntat d’empobrir la nostra llengua“. “En primer lloc, perquè s’han pres decisions al marge del que indica el DNV i la normativa de l’AVL, màxima autoritat en matèria lingüística a la nostra terra. En segon lloc, perquè eliminen la figura del lingüista, que és el professional homologat i format específicament per a assegurar una correcció lingüística adequada”, destaca.
En definitiva, afegeix: “Darrere del Llibre d’estil hi ha una voluntat política basada en l’aniquilació del registre estàndard de la llengua, un registre que reflecteix l’ús i la dignificació de qualsevol llengua moderna i culta. S’intueix clarament la pretensió de reduir el valencià a una llengua d’ús exclusivament col·loquial, familiar. El moviment es veu més clar si fem una visió de conjunt i hi afegim la clara intenció confessa del Govern valencià d’aniquilar l’AVL i la votació per a l’elecció de llengua vehicular de les famílies en l’educació dels fills i filles. Més encara si tenim en compte que no han respectat el resultat en moltes de les zones on ha guanyat el valencià indiscutiblement. O l’últim atac a la nostra llengua perpetrat en el ple de l’Ajuntament d’Alacant, en què dèsset polítics han decidit esborrar segles de predomini lingüístic valencià. I per a acabar-ho d’adobar, s’ha incorporat el sistema dual en les pel·lícules i sèries doblades en què el valencià queda com a segona opció o ni tan sols està disponible en el web o s’emet només en castellà en la televisió. Aquest fet suposa una invisibilització de la tasca que duen a terme des de traductors fins a actors, directors, tècnics de so i, en definitiva, tots els professionals dels estudis de doblatge, un doblatge que no té res a envejar a les versions en castellà”.
Prioritzar el castellà
Finalment, CLÀP assenyala que “malauradament, el camí que ha encetat la nova direcció d’À Punt i el recent Llibre d’estil ens du cap a un empobriment absolut de la llengua, reduint-la a un únic registre col·loquial, diluint registres i varietats i, cosa que ens pareix molt greu, convidant a prioritzar el castellà“.
Per aquests motius, el col·lectiu ha sol·licitat una reunió formal urgent amb la direcció del mitjà per tal de resoldre aquesta situació, i apel·la “a la resta de treballadors de la casa i a la societat valenciana en general a sumar-se a la seua demanda i lluita perquè la llengua que es faça servir en la radiotelevisió pública valenciana tinga la qualitat que mereix un mitjà de comunicació digne que ens represente a tots els valencians i valencianes”.
