Certament, i una manera, espectacular com cap altra, és l’anunci dels responsables de la Conselleria d’Educació d’eliminar els autors catalans i balears dels continguts de Batxillerat. He hagut de rellegir la notícia un parell de vegades per tal de pair-la sense atemptar contra la meua persona. És com si els responsables polítics pogueren permetre’s certs luxes, per exemple, ser ignorants i actuar sense preguntar. Com si un ventijol trumpista els haguera emboirat el cap i pogueren argumentar, disposar i legislar sobre la mentida sense miraments. Això és només possible en societats no democràtic res. L’escola ha de lluitar per promoure la veritat en totes les disciplines i no entendre això és no entendre res. A més a més, sembla com si els responsables de Conselleria no vulguen adonar-se que no es pot jugar amb el futur dels nostres alumnes de cap manera, que no són un valor per a guanyar vots i que aquestes iniciatives de suprimir coneixements del currículum per censura només els pot perjudicar.
Després d’aquest anunci, ens hem de preguntar en quin lloc queden la llengua, la ciència i la nostra història. Com és possible que la Conselleria d’Educació ens obligue a no explicar els orígens de la nostra llengua? Em pregunte quina hauria de ser l’alternativa: començaríem in media res o potser la deixaríem per a més endavant, dient-los alguna cosa així com «per imperatiu legal, deixem l’explicació de l’origen de la llengua i dels primers autors fins a Joanot Martorell per a quan arribeu a la Universitat. Es tracta d’una decisió per manca de llibertat de càtedra, perquè a la facultat els professors encara la tenen i podran oferir-vos-en una visió completa, científica i rigorosa. Disculpeu la molèstia». Soc professor de 1r i 2n de Batxillerat i tinc molt clar que, si he d’advertir així els meus alumnes, ho faré o tornarem a les classes clandestines amb materials subversius i perseguits… No us sona a la censura franquista?
Continuem amb les preguntes, però. Com se suposa que hauríem de preparar els nostres alumnes, els futurs filòlegs (posem per cas), sense parlar-los de les Homilies d’Organyà, de Ramon Llull o de Bernat Metge? I els reis? Hem de considerar que Jaume I era valencià? No ho era. Potser aquests saberuts que tenim per superiors estan convençuts de la seua valenciania, segur que sí; però no. Així les coses, tampoc podríem parlar de cap Crònica ni de cap moviment literari, ni d’autors tan importants i significatius com Mercè Rodoreda, Maria Mercè Marçal, Manuel de Pedrolo, Salvador Espriu, Pere Calders, Carles Riba, Martí i Pol, Joan Brossa, etcètera, etcètera; sense els quals, els nostres escriptors valencians tampoc haurien tingut cap referent. I si hem considerat valencià el rei En Jaume, què fem amb Fuster, que sempre va escriure en català oriental? També seria considerat català, veritat? I supose que el mateix farien amb Jesús Tuson, Isabel Clara-Simó i Jesús Moncada. No eren catalans, però escrivien com ells. Socors! Que venen els catalans i ens furten el Micalet!!.. No us sona a la «Batalla de València»?
No sé què els restarà als responsables de Conselleria després d’aquesta poda indiscriminada i tampoc sé si les editorials els brindaran a fer-la. Crec que no serà pas possible, que no seria en cap cas factible, perquè només podríem oferir als alumnes una versió escapçada dels moviments literaris i de la realitat, la qual cosa atempta contra els fonaments pedagògics de la nostra professió. També podrien mentir, és clar; o oferir una visió de la llengua i la literatura contrària a allò que s’ensenya a la Universitat. Però tot això seria viable? De veritat podem preparar els alumnes per a accedir a la Universitat enganyats i desorientats? Això els ajudaria? Des de quan ser valencià ha esdevingut sinònim de ser ignorant? Ja hem arribat a aquest punt? Tan gran és el preu que hem de pagar per sentir-nos valencians? Òbviament, no. Això que ens passa és només perquè els nostres superiors desconeixen la llei i fan el possible per no tenir-la en compte.
Malauradament per a ells, els tribunals de justícia han reconegut la unitat de la llengua en sengles sentències des de tots els tribunals (TC, TSJPV i TS) cada vegada que el PP ha vingut amb la mateixa cançoneta. El més greu és que actuar com si mai no s’hi hagueren pronunciat és infringir la jurisprudència vigent i, a més de costar-nos diners a tots els valencians, també és una falta de respecte a l’alumnat i a tots els professors que maldem per respectar la normativa vigent i fer el nostre treball amb la màxima eficiència possible; cosa que estranyem moltíssim en altres instàncies. Resistirem!
