Certament, i una manera, espectacular com cap altra, és l’anunci dels responsables de la Conselleria d’Educació d’eliminar els autors catalans i balears dels continguts de Batxillerat. He hagut de rellegir la notícia un parell de vegades per tal de pair-la sense atemptar contra la meua persona. És com si els responsables polítics pogueren permetre’s certs luxes, per exemple, beure’s l’enteniment, fer ostentació de la ignorància i, amb la consciència de qui no sap, no cercar informació de gent instruïda. Justament, com si un ventijol trumpista els haguera emboirat el cap i pogueren argumentar, disposar i legislar sobre la mentida sense miraments. Una realitat només possible en societats no democràtiques.
Això no obstant, l’escola ha de lluitar per promoure la veritat en totes les disciplines i no entendre això és no entendre res. A més a més, sembla com si els responsables de Conselleria no vulguen adonar-se que no es pot jugar amb el futur dels nostres alumnes de cap manera, que no són un valor per a guanyar vots i que aquestes iniciatives de suprimir coneixements del currículum per censura només els pot perjudicar. Després d’aquest anunci, ens hem de preguntar en quin lloc queda el respecte a la llengua, a la ciència i a la nostra història.
Com pot ser possible que la Conselleria d’Educació ens obligue a no explicar els orígens de la nostra llengua? Em pregunte quina hauria de ser l’alternativa: començaríem in media res o potser la deixaríem per més endavant, dient-los alguna cosa així com «per imperatiu legal, deixem l’explicació de l’origen de la llengua i dels primers autors fins a Joanot Martorell per quan arribeu a la Universitat. Es tracta d’una decisió per manca de llibertat de càtedra, perquè a la facultat els professors encara la tenen i podran oferir-vos-en una visió completa, científica i rigorosa. Disculpeu la molèstia». Soc professor de 1r i 2n de Batxillerat i tinc molt clar que, si he d’advertir així els meus alumnes, ho faré o potser tornarem a les classes clandestines amb materials subersius i perseguits… No us sona a la censura franquista?
Continuem amb els dubtes, però. Com se suposa que hauríem de preparar els nostres alumnes, els futurs filòlegs (posem per cas), sense parlar-los de les Homilies d’Organyà, de Ramon Llull o de Bernat Metge? I els reis? Hem de considerar que Jaume I era valencià? No ho era. Potser aquests saberuts que tenim per superiors estan convençuts de la seua valenciania, segur que sí; però no. Així les coses, tampoc podríem parlar de cap Crònica ni de cap moviment literari, ni d’autors tan importants i significantius com Mercè Rodoreda, Maria Mercè Marçal, Manuel de Pedrolo, Salvador Espriu, Pere Calders, Carles Riba, Martí i Pol, Joan Brossa, etcètera, etcètera; sense els quals, els nostres escriptors valencians tampoc haurien tingut cap referent. I si hem considerat valencià el rei En Jaume, què fem amb Joan Fuster, que sempre va escriure en català oriental? També seria considerat català, veritat? I supose que el mateix farien amb Jesús Tuson, Isabel Clara-Simó i Jesús Moncada. No eren catalans, però escrivien com ells… «Socors! Que venen el catalans i ens furten el Micalet!!».. No us sona a la «Batalla de València»?
No sé què els restarà als responsables de Conselleria després d’aquesta poda indiscriminada i tampoc sé si les editorials es brindaran a fer-la. Crec que no serà pas possible ni en cap cas factible, perquè només podríem oferir als alumnes una versió escapçada dels moviments literaris i de la realitat lingüística, la qual cosa atempta contra els fonaments pedagògics de la nostra professió. També podrien mentir, és clar; o oferir una visió de la llengua i la literatura contrària a allò que s’ensenya a la Universitat. Però tot això seria viable? De veritat podem preparar els alumnes per a accedir a la Universitat enganyats i desorientats? Això els ajudaria d’alguna manera? La resposta és òbvia. De cap manera. Aquesta decisió no solament es circumscriu a l’àmbit acàdemic. Algú com jo, acostumat a fer preguntes i plantejar dubtes no pot aturar-se en el llindar d’allò políticament correcte. I em torne a fer la mateixa pregunta quasi cíclicament: des de quan ser valencià ha esdevingut sinònim de ser ignorant? Tan gran és el preu que hem de pagar per sentir-nos valencians? Òbviament no. Això que ens passa és només perquè els nostres superiors desconeixen la llei i fan el possible per no tenir-la en compte.
Malauradament per a ells, els tribunals de justícia han reconegut la unitat de la llengua en sengles sentències des de tots els tribunals (TC, TSJPV i TS) sistemàticament, cada vegada que el PP ha vingut amb la mateixa cançoneta. Saben que no és possible això que pretenen, però es creuen immunes a l’imperi de la llei. El més greu és que actuar amb aquesta impunitat és infringir la jurisprudència vigent i, a més de costar-nos diners a tots els valencians, també és una falta de respecte a l’alumnat i a tots els professors que maldem per respectar la normativa vigent i fem el nostre treball amb la màxima eficiència possible; cosa que estranyem moltíssim en altres instàncies. Resistirem i explicarem la veritat, encara que no vinga als llibres de text.
