Els estats membre de la Unió Europea demanen a l’Estat espanyol respostes sobre les implicacions «legals i pressupostàries» de l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE que s’ha de tractar a la reunió del Consell d’Afers Generals de dimarts, segons informen diverses fonts diplomàtiques consultades per l’Agència Catalana de Notícies (ACN). La majoria de socis encaren la reunió de forma «constructiva» i amb ganes «d’escoltar» la proposta del Govern espanyol, tot i que alguns també han plantejat, durant les reunions d’ambaixadors preparatòries de la reunió, dubtes sobre les implicacions de l’oficialitat del català per a les seues pròpies llengües minoritàries. Alguns estats, de fet, han rebutjat tractar la petició «amb pressa».
Tots els estats de la Unió Europea ja tenen sobre la taula la carpeta per a l’oficialitat del català, el basc i el gallec, i la majoria volen «més informació» de l’Estat espanyol i dels serveis legals del Consell Europeu abans de prendre una decisió definitiva.
Aquest divendres s’han reunit els ambaixadors dels 27 estats per preparar la reunió del dia 19 de setembre, i s’ha tractat la qüestió del català. Fonts diplomàtiques gregues han explicat a l’ACN que volen «escoltar» el ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, però també «els qui tenen dubtes sobre el cost creixent en traduccions i interpretacions». «Volem que les negociacions continuen per poder examinar tots els aspectes d’aquest afer», han apuntat des de la delegació grega.
Alemanya assegura que està «en principi» oberta a negociar l’oficialitat del català i les altres llengües cooficials de l’Estat espanyol, però fonts diplomàtiques insisteixen que abans que això puga ser una realitat cal «informació addicional».
En aquest sentit, apunten que calen dades sobre la xifra addicional d’intèrprets, la seua disponibilitat o els costos que implicaria l’oficialitat, i assenyalen que seria «positiu» comptar amb un informe «d’impacte».
Fonts diplomàtiques admeten que durant les trobades preparatòries han intervingut especialment els països que tenen llengües minoritàries, com ara els Bàltics, amb una forta comunitat russòfona. «La nostra posició és que tenim preguntes i poca informació», asseguren fonts estatals consultades per l’ACN, que apunten que cal «anar més a fons» abans de prendre una decisió definitiva.
Des de Lituània, fonts diplomàtiques avisen que encara no han pres cap decisió, i que molt dependrà de com evolucione la reunió de dimarts i les explicacions i debats que s’hi puguen produir. «Estarà més clar després del Consell d’Afers Generals», assenyalen. Alemanya espera que dimarts la presidència espanyola suggerisca que hi ha «voluntat política» d’avançar, però avisa que la decisió ha de ser «unànime», i veu complex que s’arribe al consens total en la primera reunió.
Fonts diplomàtiques de Bulgària indiquen que també estan «oberts» a continuar negociant la proposta espanyola. «En la nostra opinió, la proposta mereix una anàlisi en profunditat sobre les implicacions legals i pressupostàries», afirmen.
Luxemburg tampoc no ha tancat un posicionament «formal», però manté l’interès en les negociacions i l’aportació d’informació extra sol·licitada pels diversos membres.
De fet, fonts diplomàtiques consultades diuen que com que l’oficialitat de tres noves llengües tindria «conseqüències», aquestes s’han «d’identificar i analitzar» abans de prendre una decisió definitiva. «Algunes delegacions han demanat informes legals o d’impacte, i han indicat que la decisió no s’ha de prendre amb pressa», han apuntat.
Finlàndia, per la seua banda, ha reconegut per escrit que manté «reserves» sobre la petició de l’Estat espanyol. «Incrementar el nombre de llengües oficials i de treball incrementaria la càrrega financera i administrativa i probablement també alentiria la presa de decisions a la Unió Europea, demorant l’entrada en vigor de les regulacions a la UE», ha expressat el govern d’aquest país aquest divendres a través d’un comunicat. Si bé Hèlsinki veu «important» que es puga «garantir la diversitat cultural i lingüística» als 27 estats, també considera que existeixen altres maneres de promoure les llengües cooficials.
Suècia també va expressar dubtes sobre la qüestió dimecres, tot avisant que encara disposava de poca informació per prendre una decisió. Per la seua banda, Irlanda està a l’espera de conèixer «els detalls» de la proposta «formal» d’Espanya per a l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea, però basarà la seua decisió final en la seua política de defensa «del pluralisme lingüístic» i de facilitar al màxim l’accés dels ciutadans a la informació europea.
