A Asp, una localitat del Vinalopó Mitjà, s’ha parlat tradicionalment un castellà trufat de paraules i expressions pròpies de l’idioma pròxim de contacte, del valencià. Almenys des del segle XVIII, ja que algunes hipòtesis assenyalen que es va parlar valencià fins al segle XVII. Topònims, cognoms, expressions, paraules, costums i l’escut del poble en valencià, en donen bona mostra d’això. Però des de l’últim terç del segle XX, amb la plena escolarització i l’eclosió dels mitjans de comunicació, principalment en castellà, la peculiar manera de parlar d’aquest municipi ha anat desapareixent progressivament en favor d’un castellà normalitzat.
Actualment és molt difícil escoltar pel carrer a aspers que parlen amb el típic sesseig valencià que parlaven els seus antecessors. O que utilitzen en el seu dia a dia el que la gent denomina les típiques «palabricas» d’Asp.
Ja ningú va a la «plasa»/plaça/mercado* a comprar «bajocas»/bajoques/judías, «pésoles»/pésols/guisantes o «llus»/lluç/merluza, a molt pocs se li trenca el «paño de la puerta»/pany de la porta/cerradura, ningú s’«esguita»/esguita/salpica, molt poca gent «espolsa»/espolsa/sacude la roba ni «arruja»/arruixa/riega el carrer a l’estiu.
Les «oliveras»/oliveres/olivos ja no donen «olivas»/olives/aceitunas, ja no es planten «garroferos»/garrofers/algarrobos, ni «paniso»/panís/maíz per a arreplegar la «panocha»/panolla/mazorca, ni es lleva la «pellofa»/pellorfa/piel, com tampoc es produeixen «polsagueras»/polsegueres/polvaredas en els bancals o camins de terra.
Les «merlas»/merles/mirlos cada vegada canten menys, com les «cagarneras»/caderneres/jilgueros, i ja ni es veuen «rabosas»/raboses/zorros per les muntanyes, que poques vegades comencen el dia «emboirás»/emboirades/enneblecidas.
Els xiquets ja no juguen en la «argunsaera»/engrunsadora/columpio i cada vegada menys els pares els pegaran un «carchote»/carxot/coscorrón. Ja comencen a trobar-se a faltar al poble els típics «manifaseros»/manifassers/metementodo i els «novacheros»/novatxers/fisgones. Els estudiants tampoc no «hacen fuchina»/fan fugina/escapan del col·legi o institut, ni saben «beber a gallete»/beure al gallet/beber a chorro.
Ni tan sols s’escolten aquelles dites populars relacionades amb les estacions, com «si la Candelaria plora, el invierno está fora, y si no plora, ni dentro ni fora»/Si la Candelera plora, l’hivern està fora, i si no plora, ni dins ni fora/Si la Candelaria llora, el invierno está fuera, y si no llora, ni dentro, ni fuera.
I pel carrer, si preguntes l’hora, ningú utilitzarà la fórmula valenciana adaptada a l’«asperico» per a dir les hores, per exemple, que és «el cuarto para la una»/un quart d’una/la una y cuarto o «los tres cuartos para las dos»/tres quarts de dues/las dos menos cuarto.
Es podrien posar moltíssims més exemples de la pèrdua d’aqueixa manera tan peculiar de parlar, que a més comparteix amb altres poblacions pròximes com Montfort, Elda i fins i tot del Baix Segura.
En els plans d’estudi del País Valencià, Asp va quedar relegada en l’aprenentatge de la llengua autòctona, en ser declarada com de predomini lingüístic castellà. Aquest fet va propiciar durant dècades que aquells alumnes que el sol·licitaren quedarien exempts dels exàmens de valencià, la qual cosa comportava l’exempció de l’aprenentatge d’aqueix idioma, un dels dos oficials de la comunitat autònoma.
Aquest fet ha suposat, en la pràctica, la discriminació d’aqueixos alumnes, impel·lits voluntàriament per les seues famílies a participar en condicions d’igualtat amb els que sí han pogut i volgut aprendre les dues llengües oficials, el valencià i el castellà.
La supervivència d’aquelles expressions i «palabricas» que conformen l’«asperico», passen per l’aprenentatge del valencià, ja que pràcticament la totalitat d’aqueixa peculiar manera de parlar té les seues arrels en aquest idioma. Així doncs, aprenent i coneixent el valencià es pot estar en condicions de recuperar i preservar l ‘«asperico» per a les futures generacions, al mateix temps que els seus habitants podran estar en condicions d’igualtat amb la resta del País Valencià.
